En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, ja sigui com a font de dades experimentals, com a exemple de mala ciència, de lliçó ètica o com a base per a arguments de ciència-ficció.
El nou número de Mètode és potent i colpidor, però també molt necessari. I no sols per a reflexionar sobre el passat sinó, especialment, per a fer-nos pensar sobre el futur.
Polònia seria el laboratori d’un inhumà pla de colonització, el Pla General de l’Est, que implicava la substitució de la població no ària per camperols germànics.
El concepte de «sang i terra» com a determinant de la història es troba en l’obra de Franz Termer uns deu anys abans que els nazis l’utilitzaren com a ideologia oficial de l’Estat.
En una Alemanya presa per un antisemitisme creixent i generalitzat, i més tard amb l’ascens del nazisme, la física d’Einstein es va rebre amb hostilitat i va ser atacada per motius racials.
La vida acadèmica es va veure més afectada pel nacionalsocialisme a Viena que en qualsevol altra ciutat d’Alemanya, a causa de la gran quantitat de científics d’origen jueu.
Els científics de l’Alemanya nazi van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres.
En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat mostrar el nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis.
El tercer volum de Mètode publicat en 2019 revela la implicació de la ciència en el nacionalsocialisme i les polítiques del Tercer Reich.
El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.