La vehemència d'Ernst Haeckel, la radicalitat d’algunes de les posicions ideològiques que va adoptar i la projecció mediàtica que va assolir, fan d'ell un personatge procliu a generar judicis no gaire complaents entre els estudiosos i comentaristes de la seua vida i obra.

Mètode parla de nou amb la periodista científica i escriptora britànica Angela Saini, amb motiu de la publicació en castellà de la seua última obra titulada Superior: el retorno del racismo científico.

El director de Mètode guanya la tercera edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb L’esperit del temps.

En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, com a lliçó ètica, com ciència-ficció o com a font de dades experimentals.

El nou número de Mètode és potent i colpidor, però també molt necessari. I no sols per a reflexionar sobre el passat sinó, especialment, per a fer-nos pensar sobre el futur.

Polònia seria el laboratori d’un inhumà pla de colonització, el Pla General de l’Est, que implicava la substitució de la població no ària per camperols germànics.

El concepte de «sang i terra» com a determinant de la història es troba en l’obra de Franz Termer uns deu anys abans que els nazis l’utilitzaren com a ideologia oficial de l’Estat.

En una Alemanya presa per un antisemitisme creixent i generalitzat, i més tard amb l’ascens del nazisme, la física d’Einstein es va rebre amb hostilitat i va ser atacada per motius racials.

La vida acadèmica es va veure més afectada pel nacionalsocialisme a Viena que en qualsevol altra ciutat d’Alemanya, a causa de la gran quantitat de científics d’origen jueu.