Carme Puche

Periodista (Barcelona).

Mariano Ferrer, Jaume Ángel, Pius Font i Quer i Joan-Bautista Aguilar-Amat, possiblement al campament de Hauta-el-Kasdir.

Des dels seus inicis com a botànic, Pius Font i Quer seguia la idea de l’elaboració d’una ‘Flora occidental’, que comprendria la península Ibèrica, el Marroc fins més enllà d’Ifni, Balears i Pitiüses, Canàries, Açores i Madeira.

0

La periodista Carme Puche comparteix una de les moltes converses que ha mantingut amb el seu pare Carles Puche, il·lustrador científic, sobre la importància de dibuixar la ciència.

0
19-68

© Fundació Privada Carl Faust. Jardí Botànic MarimurtaEugeni Sierra, a la serra de Cazorla el 1978 Deixeu-me començar

0

Sempre m’ha agradat molt –a mi m’encanta la medicina– ajudar les persones. Ara sóc resident a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Sabadell, perquè em van les situacions límit [riu]. El tema de l’espai i la medicina em va venir mentre estudiava la carrera.
0

Tot i els avenços del sector aeroespacial, la farmacologia en aquest terreny continua sent un camp poc analitzat. Per això, l’Agència Espacial Europea (European Spacial Agency, ESA) ha donat el seu suport a dos joves investigadors catalans que seran els primers a provar la reacció del cos humà als fàrmacs en situacions de microgravetat.
0
Ana Ripoll

Quan entrevistem la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus hi ha convocada una vaga d’estudiants. Les protestes per la imminent implantació del procés de Bolonya són el centre d’atenció d’Ana Ripoll, que s’ha incorporat al càrrec (desembre del 2008) enmig del conflicte.
0

Vladimir de Semir és periodista i director del Màster en Comunicació Científica de l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, com també de la revista Quark. Ciencia, medicina, comunicación y cultura.
0

Entrevista a Elvira Rocha, catedràtica d'Ensenyament d'Educació Secundària que s'ha acabat convertint en tota una especialista en l'obra científica de Santiago Ramón y Cajal.
0

A principi del segle XX s'iniciava un projecte revolucionari que representaria davant de les acadèmies estrangeres la comunitat científica catalana com una comunitat diferenciada i peculiar: l'Institut d'Estudis Catalans.
0

Petit, ínfim, minúscul, insignificant, menor. Són paraules que ens remeten a una aproximació sobre alguna cosa reduïda i, a vegades, poc important. Però la microbiologia no parla ni d’aproximacions ni encara menys de trivialitats. Al contrari: parla de tots aquells éssers d’una mesura inferior a la que pot percebre l’ull humà a simple vista i de la importància indiscutible que aquests organismes tenen en la resta d’éssers vius. On hi ha vida, hi ha microbis. El passat mes d’abril, la ciutat de Barcelona va ser partícip d’aquest univers invisible en el simposi internacional «Contribució dels microbis a la biologia», organitzat per la Fundación Ramón Areces, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
0