La comunicació entre individus, poblacions o comunitats és una característica intrínseca de la vida, de la cèl·lula. De fet, una de les primeres formes de transmetre informació entre individus la van inventar els bacteris, que poblen la Terra des de fa almenys 3.500 milions d’anys: es tracta de la «percepció de quòrum» (quorum sensing).

Encara coneixem pocs casos d’espècies bacterianes gegants, potser a conseqüència del poc temps dedicat a estudiar-les. Però, segurament el gegantisme bacterià no és tan inusual com creiem.

La microbiota humana és el conjunt de microorganismes que habiten les superfícies externes i internes del nostre cos

La resistència als antibiòtics afecta directament a la salut dels humans, però també a la dels animals i al medi ambient.

La vacunació té un paper fonamental en la prevenció de certes malalties. El desenvolupament tecnològic ha permés l'obtenció de vacunes molt més eficaces.

Anàlisi de la relació històrica dels humans amb els virus per a entendre les reaccions a la pandèmia actual.

L’amenaça de les malalties infeccioses ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat. En els últims trenta anys, un 75 % de les emergents tenen origen animal i un 17% són transmeses per un vector.

El darrer brot de listèria va posar d’actualitat una malaltia que habitualment no ocupa grans espais en els mitjans de comunicació, però que actua contínuament i afecta moltes persones, i causa fins i tot la mort en alguns dels casos. Aquests bacteris poden esdevenir, per tant, «assassins innocents».

D’on ve la pervivència d’idees medievals curulles de creences i mancades d’observacions? Com és que animals medievals inventats, com ara la salamandra o l’uroborus, es van considerar durant tants segles éssers reals?

Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.