Tots els sistemes vievnts de la Terra es van organitzar i van a evolucionar a partir dels àtoms de la galàxia atrapats pel nostre planeta.

Tota la nostra vida, i la mort, està acompanyada de microbis. De tota la nostra existència, només els primers nou mesos (dins  l'úter), o això és el que es pensava, estem aïllats del contacte o la interacció amb els microorganismes.

La pèrdua d’espècies d’un ecosistema determinat pot tenir greus conseqüències en la distribució i incidència de les infeccions, fins i tot en aquelles que afecten els humans.

Si estudiéssim els miracles més a fons, ens adonaríem que molts d'ells tenen alguna explicació racional; però, si no en trobem una, això no prova que una mà divina estigui pel mig.

La principal causa de l'augment de brots i de transmissió del xarampió i altres malalties víriques a Europa ha estat conseqüència del rebuig a la vacunació.

Podem matar els bascteris, i ho fem quan volem curar una malaltia bacteriana infecciosa, pero ne realitat els bacteris són potencialment inmortals.

L’aigua del llac Vostok ha estat aïllada de l’atmosfera durant més de 15 milions d’anys. Quins microbis poden viure en un llac que està a tal profunditat que no li arriba la llum?

En acabar el XVI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), el 31 d'octubre de 2000, els representants dels metges i biòlegs

La mida d’un micoplasma és al cos humà, com el nostre cos a la grandària del planeta. El cos humà per als nostres bacteris és la seva biosfera, que ofereix una enorme diversitat d’hàbitats.

L'univers és ple de núvols de gas, pols i matèria orgànica. Els radiotelescopis han detectat la presència d'aigua i gran varietat de molècules orgàniques, peces essencials per al meccano de la vida.