Una exposició no genera tan sols curiositat per la matèria que es proposa de desenvolupar, a més també incideix en el lloc en què s’exposa. En aquesta els visitants van poder passejar pel Jardí Botànic i ampliar el seu camp de coneixement. També incideix on es genera i en la institució que la gestiona. Atrapats en ambre ha possibilitat la creació d’un museu de l’ambre en la República Dominicana i una nova tecnologia per a investigar aquest material.
Una exposició naix de la investigació i de les idees, que prenen cos de vegades d’una manera tan senzilla com un tros d’ambre trobat en una illa, l’Espanyola, de la República Dominicana, per la curiositat i la capacitat de sorpresa, qualitats tan elementals en els éssers humans que han fet possible la majoria dels coneixements, invents i teories que avui coneixem i fem servir.
Acostar la gent a la sorpresa amb un muntatge que provoca l’emoció i que ens transporta al món de l’ambre són procediments per a divulgar el coneixement científic i per a incidir en l’aprenentatge de les persones. Això es va complir amb escreix en una exposició que van veure prop de 8.000 visitants, dels quals la meitat eren escolars de tots els nivells. El seu origen: una petita gota de resina que un dia atrapà un insecte fa 30 milions d’anys i el va depositar en les mans adequades.
«Una exposició naix de la investigació i de les idees, que prenen cos de vegades d’una manera tan senzilla com un tros d’ambre trobat en una illa»
Entorn d’aquesta exposició es va desenvolupar un cicle de conferències amb tres temes diferents per veure des de distints punts de vista per què, per a què i per a qui es fan les exposicions.
El paper que tenen els museus en el món contemporani va ser el tema de la conferència de Carme Prat, actual directora general de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, una institució que gestiona i coordina els prop de 35 museus que hi ha en aquesta ciutat, des de museus amb gran poder de convocatòria com ara el Museu Picasso fins petits museus com ara la Collecció Marés, sense oblidar la pròxima inauguració del nou Jardí Botànic de la ciutat. Un plantejament de rendibilitat econòmica i cultural, per a facilitar l’accés als museus dels ciutadans utilitzant totes les estratègies de consum i de patrocini, sense perdre de vista que la cultura és patrimoni de tots i que cal posar-la a l’abast de les persones de manera senzilla i rigorosa, van ser, en resum, les idees que va aportar aquesta primera conferència.
Un altre punt de vista, el d’un especialista en la matèria, es va desenvolupar en la conferència d’Enrique Peñalver. Aquest professor de paleontologia de la Facultat de Biològiques de València va parlar sobre la utilitat de l’ambre per als científics, què ens diu sobre el passat de la terra, de les noves troballes en aquest camp, com el descobriment efectuat recentment a Àlaba de peces d’ambre de fa 110 milions d’anys que ens aporten un material valuosíssim sobre animals i plantes d’altres èpoques.
I per acabar, la conferència de Jorge Wagensberg, autor i responsable de l’exposició que ens relata el perquè, el com i el després d’aquesta aventura itinerant pel coneixement i la ciència. Perquè un museu de la Ciència no és solament un conjunt d’aparells que es manipulen per divertir-se, perquè la inversió econòmica d’un projecte ha d’anar acompanyada d’una rendibilitat cultural i científica. Això que actualment es coneix com consum cultural ha de ser una inversió de cultura i ciència per als usuaris, els contribuents i per al futur, sempre amb el suport de la comunitat científica.
