La lluita antinuclear i ecologista a la Comunitat Valenciana
Una exposició a la Nau reflexiona sobre l'ecologisme dels anys setanta
Entre els anys 1959 i 1975 el govern d’Espanya va plantejar la construcció de fins a 25 centrals nuclears, segons l’estratègia recollida al Pla Energètic Nacional de 1975. Per això, els anys setanta, especialment l’any 1977, van ser una època de molta lluita i vida al carrer. Nombroses protestes ecologistes i organitzacions van sorgir en defensa del territori amb influències anticapitalistes i de reivindicació a la societat de consum. L’exposició «Arxiu Ecologista. Memòria i cultura visual de l’ecologisme a València des dels anys setanta», organitzada al centre de la Nau, fa una revisió d’aquests anys amb una col·lecció de material inèdit per al públic.
Un dels moments claus d’aquesta lluita va ser la construcció de la central nuclear de Cofrents en 1973, per la qual molts col·lectius i comunitats de veïns es van mobilitzar per a protestar per l’impacte mediambiental i les repercussions que el projecte podia suposar.
Panoràmica de la central nuclear de Cofrents. /Foto: Foro Nuclear
Del moviment antinuclear a la consciència ecològica
En aquesta exposició, impulsada pel Vicerectorat de Cultura i Societat amb el motiu del nomenament de València Capital Verda Europea 2024, es recorda aquesta època amb una nombrosa col·lecció de fotografies, cartells i documentació. El material ha sigut aportat per entitats com el Fons de Documentació del Medi Ambient de la Casa Verda, Marfull-Acció Ecologista Agró, Col·lectiu Margarida i altres herbes i altres prestadors individuals i organitzacions. L’exposició està comissariada per Alberto Berzosa, professor de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), i Jaime Vindel, investigador del CSIC, i es pot visitar a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins al pròxim 9 de juny.
El recorregut per la mostra inclou quatre seccions diferents. La primera presenta un aspecte més interactiu amb el públic, mitjançant l’ús de tauletes i altres dispositius, i inclou un mapa de la Comunitat Valenciana que permet visualitzar els principals grups activistes dels setanta. La segona secció exposa cartells dels moviments antinuclears, ja que, com recorda Maribel Amado del Grup Ecologista Llibertari (GEL),«s’empaperava València sencera» i «les marxes al carrer i a Cofrents eren massives». En la tercera secció hi ha un focus més directe a espais de gran rellevància com l’Albufera i l’Horta, on s’exposa material de les campanyes de protecció d’aquests hàbitats. Finalment, a la quarta secció el públic podrà veure campanyes més concretes relacionades amb la pol·lució, l’ús del transport i les energies renovables.
Visibilitzant a les dones activistes
Dins dels actes que acompanyen l’exposició, el passat 13 de març es va celebrar una taula redona prèvia a la inauguració amb el títol «Bases de l’ecologisme del País Valencià». Al col·loqui, el comissari Alberto Berzosa va realçar «la memòria de l’ecologisme a partir de dones activistes per a donar altra perspectiva de l’activisme valencià». En la xarrada van donar testimoni tres activistes de diferents moviments ecologistes, com Conxa Delgado Amo (Güin), del moviment ecologista Margarida, Maribel Amado i Cristina Domingo, membre d’Acció Ecologista-Agró.
Taula redona «Bases del ecologisme del País Valencià», d’esquerra a dreta participen: Maribel Amado (GEL), Conxa Delgado (Margarida), Cristina Domingo (Acció Ecologista-Agró), Alberto Berzosa i Jaime Vindel (comissaris de l’exposició)./Foto: Esther Figueres
Güin va recordar els inicis del col·lectiu Margarida, que va nàixer a 1976 per enfrontar-se a la construcció de la central nuclear de Cofrents:«Érem uns pocs joves que pensàvem canviar el món», indicava l’activista. Va descriure el procés com «un moment molt intens de formació» per a poder rebatre el temes més complexos amb el técnics de la central nuclear. També va descriure com «els dissabtes es col·locava una verduleria nuclear, amb verdures pintades de color terrorífic que repartien a la gent per a conscienciar» com un dels molts actes que va protagonitzar l’organització per moure a les masses i donar a conèixer la problemàtica.
«Verduleria radiactiva» organitzada per Margarida als anys setanta (ca. 1976-1978)./Foto: Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda/ Biblioteca Historicomédica de l’IILP-Margarida
Poc després en el temps es va constituir GEL, la qual, en paraules de Maribel Amado, «denunciava a la societat de consum i l’acció capitalista com l’origen i la causa». En el col·loqui, l’activista es va referir a «com les coses es feien ràpidament i malament», mentre mostrava els registres dels incidents tècnics associats a la central nuclear que elaboraven i la contínua denúncia del col·lectiu. A més, finalitzava, «d’una il·lusió es va passar a una frustració», ja que «la repressió era molt dura». Cristina Domingo recordava com el lema «Nuclear NO, gràcies» es veia en totes les motos i els cotxes després de l’accident de Txernòbil en 1986. «La gent no notava com ara el canvi climàtic –va indicar–, parlàvem de l’alternativa de les energies renovables, però la societat no era molt permeable. Ara és diferent».
Maribel Amado (esquerra), del grup GEL, mostra les reunions a les que participaven els activistes./Foto: Esther Figueres
En l’exposició es pot fer un recorregut històric i rememorar la lluita i els documents que aquests col·lectius han deixat en forma de cartells, fotografies i fullets, alguns dels quals es podran veure per primera volta pel públic. Amb aquest material, la ciutadania serà capaç de fer memòria dels episodis històrics durant les protestes ecologistes que van donar-se a València als anys setanta del segle passat, «ja que és molt important per als joves saber com va començar aquestes lluites», en paraules de Cristina Domingo, i continuar la flama encesa per a poder seguir protegint el nostre entorn.
