Al bell mig del port de Maó hi ha una illa que ha anat rebent diversos noms al llarg de la història: illa des Conills, illa de s’Hospital… Finalment va passar a ser coneguda com a illa del Rei, des que Alfons III d’Aragó hi desembarcà el 5 de gener de 1287 per establir-hi un fortí militar des d’on iniciar la conquesta de Menorca als ocupants moriscos. Ho va aconseguir dotze dies després i diuen que és per això que el 17 de gener se celebra la Diada de Menorca.
El 1708 Menorca va caure per primera vegada sota domini britànic durant la guerra de Successió. Per atendre les necessitats sanitàries dels exercits britànics, l’almirall de la Royal Navy, Sir John Jennings, va ordenar la construcció d’un hospital naval a l’illa del Rei. Es va fundar el 1711 i va ser el primer hospital militar de tropes britàniques a l’estranger. L’ocupació britànica de Menorca va ser confirmada pel Tractat d’Utrecht en 1713, i en conseqüència els britànics van traslladar el govern a Maó. Aquest illot de tot just 41.177 m2 va ser conegut pels britànics com Bloody Island, justament per acollir l’hospital militar.
La primera ocupació britànica de Menorca va acabar quan els francesos envaïren el port de Maó el 1756. L’almirall britànic es va trobar molt superat per la superioritat de les forces franceses i va retirar l’armada britànica per reforçar la defensa de Gibraltar. El període francès va durar fins al 1763, quan Menorca va tornar de nou a domini britànic amb el Tractat de París, signat al final de la guerra dels Set Anys.
Durant la segona ocupació britànica, l’hospital inicial construït a la Bloody Island va ser substituït per un altre edifici. L’almirall de la flota britànica al Mediterrani, Sir Peter Dennis, en va col·locar la primera pedra l’octubre de 1771 i la construcció es va acabar el 1776 formant un edifici de dues plantes amb quaranta sales per a malalts. L’hospital va ser parcialment destruït durant un setge de sis mesos a Menorca per una força francoespanyola que va prendre l’illa el 1782. El governador espanyol va ordenar que l’hospital fos reparat i ampliat, i s’hi va afegir una capella dedicada a sant Carles.
El Tractat d’Amiens va retornar Menorca definitivament a la corona espanyola el 1802. L’Hospital de l’Illa del Rei va caure en desús durant els anys següents i l’illot va ser llogat a pagesos per pasturar el animals i els aquarteraments del voltant es van fer servir per acollir el bestiar. Va tornar al seu antic ús com a hospital militar l’any 1830, quan Espanya va donar permís a França, a canvi de la restauració dels edificis, per utilitzar el centre per assistir els seus soldats malalts i ferits durant la invasió d’Alger. Després d’això, l’illa es va utilitzar breument com a magatzem i taller naval per a la flota nord-americana a la Mediterrània i després pels francesos com a dipòsit de carbó per als vaixells de vapor. A partir de 1843, i durant més d’un segle, l’illa del Rei va tornar a ser una illa hospitalària.
L’ús sanitari de l’hospital es va mantenir fins al seu tancament l’any 1964. A partir de llavors, les edificacions i el conjunt de l’illa es van anar deteriorant per l’abandonament. La creació en 2004 de la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei, que ha reivindicat la importància patrimonial i històrica de l’hospital i de l’illa, va encetar una complexa tasca de treball de restauració, que encara continua, gràcies a subvencions, contribucions filantròpiques i especialment al treball de voluntaris.
En l’actualitat, l’Hospital de l’Illa del Rei ha esdevingut un magnífic museu d’història hospitalària, on es mostren sales de cirurgia, psiquiatria, oftalmologia, ginecologia i pediatria, a més d’una sala d’història de la farmàcia i un jardí de plantes medicinals. En 2021, el centre internacional d’art contemporani Hauser & Wirth ha instal·lat una esplèndida galeria d’art i d’exposicions en els antics aquarteraments situats davant de l’hospital. L’antiga illa des Conills ha esdevingut un paratge magnífic per a gaudir de l’art actual i de la història de l’assistència sanitària militar en un entorn bellíssim.
