L’últim cap de setmana de setembre, Mètode va viatjar fins a Madrid per participar en la final de «Ciencia en Acción», un concurs dedicat a la difusió de la ciència on va ser guardonat amb el primer premi de la modalitat de «Treballs de divulgació científica».
«L’objectiu de “Ciencia en Acción” és acostar la societat a la ciència mitjançant propostes amenes, dinàmiques i senzilles»
Com és possible pegar foc a un bitllet i que no es creme? Quin és el funcionament de les energies renovables? Per què desapareix la tinta de broma? Com es fabrica una pila amb un llapis? Totes aquestes preguntes amaguen l’explicació científica d’un fenomen, i què millor manera de comprendre’l que experimentant? Aquesta és la base del programa Ciencia en Acción, un concurs dirigit a professors, investigadors i divulgadors de la ciència que enguany va tindre lloc al museu CosmoCaixa de Madrid. «Ciencia en Acción» va nàixer ara fa sis anys sota el nom de «Física en Acción» i, edició rere edició, ha anat afegint altres disciplines científiques fins que l’any 2005 es va celebrar ja amb el nom actual, més genèric i que aglutina treballs de física, matemàtiques, química, biologia, geologia, tecnologia, sostenibilitat, materials didàctics i treballs de divulgació. Un programa impulsat per la Real Sociedad Española de Física, la Real Sociedad Española de Matemáticas i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) amb l’objectiu d’acostar la societat a la ciència mitjançant propostes amenes, dinàmiques i senzille
© Mètode
Estimular la curiositat, primer pas de l’aprenentatge
En total vuitanta treballs, repartits en onze modalitats, són els que enguany han participat en aquest cap de setmana dedicat a la difusió de la ciència. Del 29 de setembre a l’1 d’octubre, el museu va convertir-se en una bullícia de visitants que anaven d’una sala a l’altra descobrint el plaer d’experimentar, comprendre i, en definitiva, aprendre. «Els millors estímuls els trobem en la realitat, no en allò que algú ens conta que ocorre en la realitat», explicava Jorge Wagensberg, director de l’àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social de La Caixa de Barcelona, en la conferència inaugural dels actes. Qüestions quotidianes, doncs, per fer més propera la ciència, una difícil tasca si es tenen en compte les incomptables reticències que susciten sovint les diverses disciplines científiques entre el gran públic. Per això, el programa «Ciencia en Acción» aposta per les propostes educatives més innovadores que permeten la implicació dels alumnes per fer-los gaudir del procés d’aprenentatge i despertar en ells l’interès per la ciència i pels estudis científics.
© Mètode
Però l’objectiu no és solament estimular els alumnes, sinó també professors i divulgadors perquè continuen amb la tasca de transmetre a la societat el valor dels avenços i investigacions científiques, de ser, en definitiva, un pont entre l’activitat científica i la ciutadania. «Aquesta és una reunió d’entusiastes per la ciència en què no solament es pretén premiar aquelles propostes de qualitat o innovadores, sinó estimular altres per continuar en aquest sentit», va assegurar el president de la Real Sociedad Española de Física, Antonio Fernández-Rañada. En aquest sentit, la directora de «Ciencia en Acción», Rosa M. Ros, va voler destacar que més que una competició, aquest programa pretén ser un «àmbit de trobada» on la ciutadania es pot acostar a la ciència, i científics i divulgadors poden aprofitar per conèixer noves propostes i formes de treballar en el seu àmbit d’estudi.
Així, per setena vegada, professors de tots els nivells educatius, alumnes, investigadors, divulgadors científics i diverses institucions es reuniren per exposar els seus treballs i intentar despertar aquesta curiositat que ens du a experimentar, descobrir i aprendre. Des de senzills –o no tant– jocs de matemàtiques fins a elaborats projectes tecnològics, com el Despertaferro, el cotxe solar creat per nou alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya que es va convertir en una de les grans atraccions del certamen i va rebre el primer premi de Sostenibilitat. O Química Màgica, del professor de secundària Lluís Nadal, primer premi dins de la modalitat de demostracions de química i una atractiva posada en escena de diversos experiments que deixaren bocabadat més d’un visitant que s’acostà a la seua taula. A banda dels premis que s’atorgaren en la final de Madrid, el jurat haurà d’elegir en els propers mesos els treballs que millor s’adapten a l’edició europea del concurs «Science on Stage», que se celebrarà a l’abril de l’any que ve a la ciutat francesa de Grenoble.
La ciència, aquesta estranya
Si hi havia una cosa en comú entre els participants, era la convicció que cal despertar en la societat l’interès per la ciència. Sens dubte, la manera més eficaç de fer-ho és iniciant els xiquets en el plaer d’adquirir coneixements, però també s’hi pogueren trobar propostes per a un públic més adult. És el cas dels treballs de divulgació científica, on Mètode va rebre el primer premi «per haver-se convertit en un referent en la divulgació científica, complementat amb una exquisida qualitat editorial, varietat en els continguts i amenitat en el tractament dels temes», en paraules del jurat. Però entre els finalistes es trobaven propostes tan interessant com el llibre Òrgans a la Carta. Cél·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa, del biòleg David Bueno, de la Universitat de Barcelona; Hablando de física a la salida del cine, d’Antoni Amengual, de la Universitat de les Illes Balears, o l’espai radiofònic de RNE El tiempo del tiempo, de José Miguel Viñas.
© Mètode
Molts d’aquests participants coincidiren en la dificultat de divulgar la ciència en una societat on aquesta es pren no com a cultura general, sinó com a activitat d’uns pocs elegits. «És curiós que quan pronuncies el mot celestina, la majoria de la gent l’associa al famós personatge de l’obra de Fernando de Rojas, però molt pocs pensen en el mineral del mateix nom», explicava Manuel-Luis Casalderrey, que va presentar el seu llibre Rincón abierto, un recull dels seus articles de divulgació científica publicats en el diari La voz de Galicia. «S’espera que tinguem una cultura general de literatura o de cinema, per exemple, però no de ciència», concloïa.
Sens dubte, iniciatives com aquesta ajuden a acostar el coneixement científic a la societat i desmitificar-lo perquè puga estar a l’abast de tothom. La ciència conviu amb la nostra vida quotidiana i fer-nos preguntes és el primer pas per aprendre. En aquest certamen hem pogut trobar resposta a alguns d’aquests fenòmens que passen davant dels nostres ulls sense que moltes vegades els prestem atenció. Però el més important és que si aquesta «festa en defensa de la ciència i de la divulgació del coneixement» –com la va definir el director general adjunt de la FECYT, Adolfo Beltran– ha ajudat algun jove a decantar-se per una carrera científica, haurà valgut realment la pena.
