De generació en generació, de Francesc Mestres i Naval
Per què els testos s'assemblen a les olles?
Una samarreta vermella i una samarreta blanca coincideixen en un bar. Amb la primera mirada totes dues s’adonen que estan fetes l’una per a l’altra, així que la trobada de seguida dona pas a un festeig massa curt per al gust de les famílies respectives, i la unió finalment es consuma. Fruit d’una passió ardent –què vols? Són joves!–, la samarreta vermella queda embarassada. Les proves mèdiques indiquen que tot marxa de meravella, així que l’única preocupació dels pares hauria de ser el nom de la criatura, que ja saben que serà una nena. Però hi ha un dubte que no els deixa dormir: de quin color serà la filla? Vermella, com la mare? O potser blanca, com el pare? És clar que també podria ser rosada, o que sortís de ratlles vermelles i blanques. T’imagines, amb un pare tan del Barça?
Si els insòlits protagonistes de la història anterior haguessin llegit De generació en generació, de Francesc Mestres, s’haurien pogut estalviar les nits en blanc: el text els hauria proporcionat els elements necessaris per resoldre el misteri. No cal dir, és clar, que el tema del llibre no és altre que la Genètica; així, en majúscula. Ja en les primeres planes, l’autor ens fa saber sense embuts que aquesta és, amb el permís dels esports, la seva gran passió. I això es nota de cap a cap del text.
El llibre s’adreça a qualsevol lector interessat a comprendre les lleis i els mecanismes per mitjà dels quals es transmet la informació genètica en els éssers vius, una informació que, juntament amb la imprescindible influència de l’ambient, acaba per fer-nos tal com som («els gens no ens determinen, sinó que ens predisposen»). De capítol en capítol, en ordre creixent de complexitat, Francesc Mestres ens fa de guia al llarg d’un viatge apassionant que ens porta a descobrir com és possible que en alguns aspectes una generació es pugui assemblar tant a l’anterior i en altres sigui, en canvi, tan diferent; i, de passada, com pot tenir lloc al mateix temps l’evolució de les espècies.
Per la seva completesa, De generació en generació podria fer pensar en un llibre de text, però que ningú no s’enganyi: no ho és en absolut. És divulgació en estat pur. Cada capítol comença amb un episodi o una anècdota, a vegades històrica, a vegades personal, que desperta la curiositat de qui el llegeix i el fa entrar en matèria gairebé sense adonar-se’n. A partir d’aquí, l’autor desgrana el tema de què vol parlar amb un llenguatge precís i entenedor, que, sense abusar dels tecnicismes, no cau, per altra banda, en la condescendència: segurament, el lector no té coneixements previs de genètica, però és ben capaç de seguir un raonament mínimament estructurat. Si abans parlàvem de la passió de l’autor per la ciència, ara hauríem d’esmentar la seva faceta de docent, que traspua tothora en cada paràgraf i que aporta al llibre la seva principal virtut: la claredat.
I com la cirereta del pastís, els nombrosíssims exemples que il·lustren l’obra acaben d’arrodonir l’experiència, tant si ens parlen dels experiments pioners d’un monjo encuriosit en una abadia de Moràvia, com si ens expliquen com s’hereta el color quan les samarretes tenen descendència.
