L’Enciclopèdia de Menorca

Mirall de l’illa

Enciclopèdia de Menorca

Tot bullia llavors, era el temps de la transició i el país sencer va reviscolar. Les escoles reclamaven que es revisessin els temaris. La història, l’art, les ciències havien de ser explicades d’una altra manera. Serien explicades des d’aquí i en la llengua d’aquí. A Menorca no van trigar a entendre-ho i van anar per feina. L’embrió de l’Enciclopèdia de Menorca començava a desenvolupar-se. La que llavors era filial menorquina de l’Obra Cultural Balear va encomanar la tasca de coordinació a Josep Miquel Vidal, qui ja havia treballat amb Enciclopèdia Catalana i d’altres editorials. Aviat van començar les dificultats econòmiques, l’obra plantejada tenia un cost molt superior al que l’entitat podia afrontar. Calia repensar-la. Així, de llibre de consulta escolar va passar a obra de consulta per al professorat i el format es va adaptar als nous requeriments amb un invent de l’època: els lliuraments per fascicles. El primer fascicle, aparegut el 1979, va tenir com a tema la climatologia menorquina, un tema ben important per a la interpretació d’aquesta illa humida i escombrada per la tramuntana. Més tard, amb la consolidació de l’obra, van venir els suports definitius de les joves administracions democràti­ques, el Consell Insular, alguns ajuntaments i en algunes ocasions el Govern de les Illes Balears es van adonar de la importància de l’Enciclopèdia, del que representava en aquell moment i el que podia arribar a representar amb els anys. Però, sobretot, les subscripcions, que van superar el miler, van donar el suport econòmic necessari per mantenir l’impuls inicial.

 Estudiar i descobrir Menorca

«L’objectiu de l’Enciclopèdia era, i és, recollir tots els coneixements existents sobre l’illa»

Així es va fixar l’objectiu de l’Enciclopèdia, es tractava i es tracta encara ara, de recollir tots els coneixements existents sobre l’illa en els diferents àmbits del saber. Josep Pla va definir Menorca com el «territori més estudiat de tots els que conec, atesa la seva extensió i el seu pes demogràfic». I la definició de l’empordanès ens dóna només una idea de la magnitud de l’obra plantejada. Una vertadera obra il·lustrada entre els segles xx i xxi, amb un tret diferencial: el nombre d’autors. Fins l’any 2004 n’havien estat cinquanta-nou els autors que havien escrit parts de l’Enciclopèdia i al voltant d’una cinquantena més participarien en els volums restants. Sembla que l’apreciació de Josep Pla és vigent a hores d’ara i segurament va fer curt, perquè en les darreres dècades s’ha investigat més que en tota la història de l’illa. Les noves fornades d’investigadors, que quan va començar a caminar aquesta obra tot just estaven en col·legis de primària, han enriquit l’Enciclopèdia de nous coneixements i punts de vista.

L’Enciclopèdia ha significat, efec­tivament, un flux d’informa­ció entre els investigadors de l’illa, però també entre els investigadors de l’illa amb els de la resta del món, la qual cosa és especialment important en un context insular. L’obertura al món és un exercici necessari quan algú es disposa a posar negre sobre blanc els coneixements que s’han assolit sobre qualsevol tema. Quan es tracta d’una illa (i no totes les illes estan enmig del mar) l’exercici és imprescindible.

«Potser el format ha quedat parcialment superat per les noves tecnologies, però la identitat d’un poble queda reforçada amb una obra com aquesta»

Amb l’Enciclopèdia, Menorca s’explica als menorquins. Més en­llà del públic escolar per qui s’havia pensat inicialment, Menorca s’explica a estudiants de batxillerat o de primers cursos d’universitat. O a un públic generalista amb un interès especial per aprofundir en la realitat que l’envolta. Potser sí, que el format d’enciclopèdia en volums de paper relligat ha quedat parcialment superat per les noves tecnologies, però el fet que la identitat d’un poble queda reforçada amb una obra com aquesta és innegable. A més a més, amb l’Enciclopèdia, Menorca s’explica al món. Aquests volums són a hores d’ara carta de presentació d’una illa i d’una societat. De local a universal, quan s’explica la intenció universalista de l’Enciclopèdia és difícil estar-se d’esmentar Ernest Mayr, un dels evolucionistes més reconeguts, qui per il·lustrar alguns aspectes de la teoria evolutiva va fer servir les poblacions de sargantana gimnèsica (Podarcis lilfordii) dels illots de Menorca i Mallorca al mateix temps que els famosos pinsans de les illes Galápagos en què s’inspirà Darwin.

L’any 2004 l’Enciclopèdia feia vint-i-cinc anys. En aquest moment Josep Miquel Vidal, coordinador i veritable pal de paller de l’obra, la definia en el pregó de Sant Antoni com una obra fruit de la voluntat del poble menorquí i reflex de la societat d’aquesta illa. Resultat del moment de la transició, en què semblava que tot era possible i facilitada per un seguit de circums­tàncies que es van aplegar en un moment sobre l’illa. D’entrada, l’existència d’un cos de coneixements previs (ja ho deia en Pla), però també el fet insular hi ajudà. La il·lusió de les limitacions del territori pot menar l’investigador a pensar que podrà abastar la totalitat dels coneixements sobre un tema en l’àmbit territorial de l’illa.

Més enllà de les claus de l’èxit, l’existència de l’Enciclopèdia ha permès cobrir buits bibliogràfics, alguns de paradoxals, com ara el volum destinat als peixos, grup fau­nístic amb escassa tradició bibliogràfica a l’illa. I encara més, aquesta obra ha permès fixar el lèxic sobre determinats temes, així com la toponímia i l’onomàstica.

«L’Enciclopèdia de Menorca és l’obra de tota una societat que hi ha dipositat el seu llegat com a poble»

Dotze volums publicats fins avui, al voltant de la història, la literatura, l’art, l’arquitectura, l’economia, l’antropologia, la geologia, la geografia i la biologia circums­crits a l’àmbit de l’illa de Menorca. Per sobre de la dada del nombre d’autors (al voltant del centenar, que amb altres col·laboradors i fotògrafs superen els dos-cents) que hi han participat, l’Enciclopèdia de Menorca és l’obra de tota una societat que hi ha dipositat, com qui desa un objecte valuós, el seu llegat com a poble.

El camí ha estat llarg, però aviat l’Enciclopèdia de Menorca serà una obra finalitzada, per bé que se’n preveuen actualitzacions que ja no tindran el suport del paper, sinó de les tecnologies i Internet. Amb l’En­ci­clo­pèdia, Menorca reivindica el seu lloc d’excepció en un país on sovint hem fet tard per estudiar-nos.

Josep Miquel Vidal és el coordinador de l'Enciclopèdia de Menorca, una obra que recull els coneixements de tots els àmbits sobre aquesta illa.

BIBLIOGRAFIA
Vidal Hernández, J. M. (dir.), des de 1979 en vies de publicació. S’han publicat 12 volums. Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural de Menorca. Maó.

© Mètode 2008 - 58. Paisatge/s - Estiu 2008

Biòleg i fotògraf de la natura.