Entrevista a Josep Miquel Vidal

Sostres alts i parets blanques. Tot Menorca escrita en llibres que s’arrangen a les parets i persones treballant a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis. L’aire acadèmic de la seu del carrer des Castell embolcalla la trobada amb Josep Miquel Vidal. Ja al seu despatx, iniciem una conversa sobre l’Enciclopèdia de Menorca, d’on ve i quina és la vocació d’aquesta eina.

Què va dur un físic a coordinar una obra com l’Enciclopèdia de Menorca? 
Doncs que sempre m’ha agradat fer llibres i estava en contacte amb editorials. Sóc una persona a qui li agrada la física però també fer llibres. Quan va sortir aquesta oportunitat, prest farà trenta anys, vaig can­viar la física per l’activitat editorial, quant a feina.

I ja venia d’una experiència laboral prèvia…
Sí, quan érem estudiants a Barcelona, tothom havia fet feina a editorials. A l’enciclopèdia Salvat i a Enciclopèdia Catalana, bàsicament. I després a Planeta. Totes aquestes editorials pagaven estudiants que es guanyaven uns diners. I els llicenciats també, perquè els sous no eren prou alts. Jo havia redactat articles per totes tres editorials.

Moltes vegades s’ha parlat de la manera com ha crescut el nombre d’investigadors a l’illa en els darrers anys… Estem en un moment dolç de la recerca a Menorca?
Sí, jo crec que sí. Ho ha de dir la història, però crec que estem en un moment que, pel que fa a la història de la ciència, es produeix cada cert temps. Respecte a Menorca, no fa falta tenir més dades, quan mires la quantitat de gent que hi ha treballant veus que les coses han canviat. A principi del segle xx hi havia uns grans noms, n’hi havia pocs i tothom els coneixia. Ara es coneixen menys, però no perquè siguin més flacs, ni molt manco, sinó perquè n’hi ha molts més. Justament al contrari, ara són més professionals que no en aquell temps. A principi del segle xx, va ser un altre moment dolç per a la investigació a Menorca, comparant-lo amb la resta del país i de les Illes. En aquell moment hi havia uns especialistes en cada tema. Ara hi ha equips. Aquest és un moment dolç perquè hi ha molta gent en cada equip. Ara hi ha el concepte de la multidisciplinaritat, en aquell moment no existia. En aquell moment hi havia un altre tipus de feina a fer. Els ictiòlegs havien de classificar peixos, prou maldecaps tenien per haver d’estudiar en quins hàbitats vivien. Tot ha canviat, però aquest és un altre moment dolç, diferent dels anteriors.

Diu que ara els investigadors són més professionals. Els de començament del segle XX s’hi dedicaven de manera parcial, eren investigadors amateurs?
No completament, hi va haver gent que serien el més semblant a un professional actual com en Rodríguez-Femenias o en Castaños. Sí que van ser, però, molt autodidactes. Avui dia tothom fa congressos, tothom té Internet. Rodríguez-Femenias va ser conegut a tot Europa malgrat ser un autodidacta. Cadascú tenia la seua dèria, que en general era identificar espècies. Només en Castaños va voler fer un laboratori d’hidrobiologia per estudiar s’Albufera.

Sembla que hi ha un gir cap a la professionalització…
Depèn del que entenguis per professional. El que no hi ha és gent que vagi per lliure. No hi ha el personatge que amb quatre llibres faci investigació. Avui han d’estar en contacte amb tothom.

Creu que continua vigent l’afirmació de Josep Pla que deia que Menorca era la terra, de les que ell coneixia, més estudiada atesa la seua extensió i el seu pes demogràfic?
Supòs que sí. De tota manera caldria matisar. Teòricament hauria de ser Mallorca, com que tenen la universitat… No és el mateix, en aquell temps les universitats no eren centres d’investigació com els coneixem ara. Avui per avui hi ha la investigació de les universitats. Però, fins i tot les que estan en el continent, com la de Girona, no crec que estiguin tan centrades en el territori com la Universitat de Mallorca.

Una de les explicacions de la proliferació d’investigadors a Menorca ha estat la il·lusió que poden patir els que tracten un territori ben limitat com és una illa de poder abastar tot el coneixement sobre un determinat grup…

«Influeix tenir un territori limitat. Al continent te’n pots anar cada cop més enfora, aquí tens uns límits»

Sí, sembla que tot sigui més fàcil de controlar per allò que es pot reduir a entrades i sortides. In­flueix tenir un territori limitat. Al continent te’n pots anar cada cop més enfora, aquí tens uns límits. És un laboratori, com una caixa tancada i l’investigador pot tenir aquesta il·lusió d’arribar a saber-ho tot d’un determinat aspecte de les ciències naturals o socials.

Permeti’m que parlem sobre el vessant social de l’Enciclopèdia. Quin tipus de societat genera una obra com aquesta?
La societat menorquina de finals dels anys setanta. L’època va generar mil i una activitats. En aquell moment tot eren iniciatives. Josep M. Camarasa em va fer notar que en aquells anys va produir-se una gran agitació social, segurament com a reflex tardà del que va passar l’any 1968. Hi van sortir publicacions, es va investigar, es va divulgar d’una manera intensa. Va passar durant la transició. D’aquestes iniciatives n’hi va haver que van durar més i d’altres que van durar menys. Tenia un company que feia col·lecció de números zero de revistes i se’n va cansar quan en tenia un munt. Després d’una època de tancament va venir un esclat. A més vam descobrir que hi havia uns precedents. Ja que teníem un cos d’investigació havíem d’aprofitar-lo i reunir-lo en un llibre.

Si no existís l’Enciclopèdia de Menorca, es podria iniciar una obra com aquesta actualment?
Jo crec que no. Seria molt difícil. Si no fos que l’ini­ciàs l’administració. En principi no va ser així, per sort. Es va començar amb un gran nombre de subscriptors, però no suficients i es van anar donant de baixa. Jo sempre dic que el finançament de l’Enciclopèdia de Menorca és una tercera part de subscriptors, una tercera part de l’administració i la darrera part són vendes soltes de gent que ve a l’estiu i compra un volum que li interessa, ja que són temàtics. Però d’entrada l’administració hi va posar molt poc i ara n’hauria de posar més.

Quina és la repercussió de l’Enciclopèdia de Menorca a la societat?
Darrerament no ho he comprovat, però sempre m’ha­vien impressionat les cues d’alumnes en les biblioteques dels instituts fotocopiant l’Enciclopèdia. No sé si encara passa, perquè cada cop el professorat ve més de fora i no coneix l’obra. Segurament fa falta una campanya. Al carrer sí que se n’ha perdut un poc el ressò respecte al principi. Ara estem pels 900 subscriptors (que ja voldrien a Barcelona tenir aquestes vendes de llibres cars), però és que al principi n’eren més de 1.200. I no hi veig recanvi generacional. Els subscriptors comencen a ser grans i no veig que es regenerin. Els joves, si no són investigadors, no s’hi subscriuen. Ara, els investigadors sí que la coneixen.

Aviat farà trenta anys que es va iniciar aquesta obra i tot sembla indicar que està a punt d’acabar-se.
No t’ho puc assegurar, perquè sembla que falten pocs volums, però es pot allargar.

I un cop acabada, quin és el futur?
Internet. Però això és car i necessitem la col·laboració institucional. Hem de prendre moltes decisions encara. Hi ha el projecte de fer una fundació per tirar endavant la gestió de l’Enciclopèdia, participada per autors i administració.

Tot desfent el camí d’entrada els llibres dels prestatges es revelen com a bocins d’una illa que vol ser entesa des de fa molts anys.