Menorca és una de les illes més singulars de les Balears. Potser aquesta singularitat era el motiu de l’afirmació de Josep Pla: «és l’illa que conec del Mediterrani on potser he trobat gent més feliç».
En aquest número de Mètode hem volgut dedicar un extens dossier per oferir als nostres lectors diversos aspectes d’aquesta illa, en algunes facetes desconeguda. Així, coneixerem la seua història més antiga, comprovarem els canvis produïts en l’illa en els últims dos-cents anys, recorrerem els molins que caracteritzen el seu paisatge i descobrirem la investigació que s’ha realizat sobre la seua fauna i flora per mà de l’Enciclopèdia de Menorca i dels primers naturalistes que es dedicaren a estudiar-la.
Per tancar el dossier, a més, comptem amb una entrevista amb Josep Vicent Boira, premi Vicent Andrés Estellés de Narrativa Científica amb el seu llibre Una illa remota, ambientat precisament a Menorca.
Articles del dossier:
• Els druides i els monuments talaiòtics. Per Eduard Riu-Barrera
• Menorca entre dos segles. Per Lluc Julià.
• El Quixot s’ho hauria pensat dues vegades. Per Ely González Seguí.
• L’ «Enciclopèdia de Menorca». Per Carles Santana.
• Entrevista a Josep Miquel Vidal. Per Carles Santana.
• Les ciències naturals en la història de Menorca. Per Josep M. Vidal Hernández.
• Entrevista a Josep Vicent Boira. Per Juli Capilla.
