L’any 1998 em vaig fer càrrec de la revista, quan s’acabava de publicar el seu número 17 i s’havia convertit en una destacada publicació de difusió de la investigació universitària, dirigida per la periodista Olga Dénia. Ja sota la meua direcció, vaig decidir centrar els continguts exclusivament en la difusió de la ciència (entenent la ciència de la manera més àmplia possible), i així a poc a poc anar fidelitzant els lectors. Fins al número 25, Mètode fou una revista de difusió interna, sense preu, i sense poder competir amb altres publicacions en l’arena de la comunicació. Però a la primavera de l’any 2000 vam fer un pas important, i Mètode va canviar la maquetació, va passar a publicar-se a color i es va posar a la venda. A partir d’aleshores es va iniciar el que entenem a hores d’ara per Mètode: una revista de continguts d’alta divulgació, amb vocació universitària, amb una subscripció molt assequible i amb una important diversitat de temes.
D’ençà d’aquell dia, la revista ha anat creixent, en un festina lente que ha estat vertaderament apassionant. L’any 2000 vam començar a traduir els continguts al castellà, per tal d’ampliar l’audiència i l’impacte (i així Mètode va rebre el premi Prisma el 2009, el Sacyr-Vallehermoso el 2014 i el Ciencia en Acción el 2018). El 2003 vam posar en marxa el web, que ara compta unes cent mil visites mensuals, i uns anys després, l’any 2005, es van iniciar les monografies de Mètode, amb un primer títol dedicat a Einstein, del professor José Adolfo de Azcárraga, que va tenir la generositat de lliurar-nos un manuscrit molt valuós. Aquell títol fou l’esperó per a una col·lecció de llibres de divulgació associada a la revista (i que es reparteix entre els subscriptors), i en la qual enguany publicarem el desè volum, un recull dels articles de «La ciència a taula», de l’estimat i enyorat professor Fernando Sapiña.
Finalment, Mètode es va començar a publicar en anglès a partir de l’any 2011, i sota el format de Mètode Science Studies Journal. Actualment, es troba indexada en importants repertoris, com ara Scopus o Emerging Sources Citation Index. Quan els avaluadors de Scopus ens enviaren l’acceptació, va venir acompanyada d’una elogiosa carta que definia Mètode com la versió europea de Scientific American. Aquell fou un dia de gaudi i joia per a tota la redacció, que va veure recompensats tots els esforços dedicats durant tants anys, i d’una manera de vegades tan abnegada.
«Mètode és una revista de continguts d’alta divulgació, amb vocació universitària, i amb una important diversitat de temes»
Una redacció que és la vertadera responsable de la qualitat de la revista. En primer lloc, el director d’art José Luis Iniesta, que ha dedicat tota la seua carrera professional a fer de Mètode el que és: un model de síntesi de bellesa i rigor; la cap de redacció de Mètode, Anna Mateu, que amb la seua capacitat per al treball i el seu tarannà tranquil és l’eix sobre el qual basculen totes les coses que afecten la revista, i que són infinites. Juntament amb Anna, vull destacar el treball de dues brillants periodistes: Lucía Sapiña, encarregada dels continguts de salut, i que és l’ànima de l’Observatori de les Dues Cultures, i Susanna Ligero, que no sols aporta suggeridors continguts periodístics, sinó que alhora, amb la seua mirada de filòloga primmirada, és un pas molt important per a l’edició. D’altra banda, vull destacar al conjunt de lingüistes que treballen i assessoren la revista: Manuel Gil es carrega a l’esquena tota la traducció a l’anglès i castellà de Mètode, i ho fa com si res, amb una diligència i efectivitat admirables; i Josep Agustí ha estat des dels inicis el nostre traductor i corrector de català, i ha sabut conferir criteri lingüístic a la publicació. Finalment, els lectors externs han estat fonamentals per a mantenir la qualitat durant tots aquests anys: en aquest sentit, vull recordar el profund treball de revisió realitzat en els inicis pel professor Jesús I. Català, i prosseguit per la professora Tatiana Pina, que posa la lupa (o el microscopi) fins en l’última coma. I per descomptat també vull agrair el treball de tots els col·laboradors (Íngrid, Maria, Nuria, Andrea, Rebeca, Felip i molts altres) que durant tants anys han participat activament en els continguts de la revista.
Però Mètode, sobretot, és el que és gràcies al suport de la Universitat de València. I en aquest sentit no vull deixar d’agrair l’ajuda entusiasta dels diferents equips rectorals, i en especial dels vicerectors d’Investigació amb què he tingut la fortuna de treballar (Juli Peretó, Francisco Tomás, Maria Josep Cuenca, Esteban Morcillo, Pedro Carrasco, Pilar Campins i Carlos Hermenegildo), que sempre ens han donat llibertat per a dur endavant aquest apassionant projecte editorial.
Bé, i ara, i dit tot açò, a per 100 números més de Mètode!
