La hipòtesi revolucionària és que «Vostè», les seues alegries i les seues penes, els seus records i les seues ambicions, el seu propi sentit de la identitat personal i la seua lliure voluntat, no són més que el comportament d’un vast conjunt de cèl·lules nervioses i de molècules associades. Tal com ho hauria dit Alicia de Lewis Carrol: «No ets més que un munt de neurones.»
F. Crick, La recerca científica de l’ànima.
Durant els darrers mesos, la Universitat de València ha estat protagonista de l’actualitat científica. Els articles publicats en Science i Cell pels equips dirigits pels professors Andrés Moya i José Manuel García-Verdugo, respectivament, han tornat a reincidir en la qualitat de la nostra investigació i en l’abast internacional que –amb bons mitjans– pot arribar a assolir.
Siga com siga, com assenyala el professor Michael Ruse en aquestes planes és en el camp de la neurobiologia on queden importantíssimes possibilitats d’investigació i de divulgació. De fet, la col·lecció «Sense Fronteres», publicada conjuntament per l’Editorial Bromera i pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, ja ha dedicat diferents títols a l’estudi del cervell (El cervell polièdric de Xavier Duran, Neurotafaneries d’Adolf Tobeña i El taller de la memòria de Juan Carlos López). És per aquest motiu que hem decidit dedicar el monogràfic d’aquest número de Mètode a l’estudi de la neurociència en la nostra universitat, amb la col·laboració d’alguns destacats investigadors d’altres centres.
Perquè, tot i que semble sorprenent, el funcionament del cervell encara continua essent per a nosaltres un miracle quotidià. I la pregunta més inquietant que sovint aclapara els neurobiòlegs és si, algun dia, el nostre cervell serà capaç d’esbrinar els secrets del cervell: aqueix munt de neurones.
