Per a la gran majoria de les persones, dormir al llit al llarg de la nit és una activitat plaent i relaxant. No obstant això, per a alguns individus aquesta activitat nocturna es pot convertir en una experiència aterridora, sobretot entre aquells que desconeixen la causa del que perceben. Tant és així que diversos successos paranormals, llegendes i relats de por (com diferents tipus de monstres que apareixen a la foscor del dormitori) han tingut, en realitat, el seu origen en el peculiar funcionament del cervell durant la difusa frontera entre el somni i la vigília.
El somni provoca canvis importants en l’activitat cerebral respecte als períodes en què estem desperts. Per exemple, a la fase REM (caracteritzada per moviments ràpids dels ulls), sorgeixen emocions, de vegades intenses, i el costat més racional del cervell, l’escorça prefrontal, presenta un nivell d’activitat baix. Què implica això? Que quan somiem, l’àrea encarregada de tasques cognitives superiors i complexes està inhibida, cosa que contribueix a l’aparició de fantasies allunyades de la realitat i a la manca de coherència i lògica típica dels somnis.
Aquesta peculiar activitat del cervell fa que determinades persones, en algun moment de les seues vides o de forma repetida (una cosa molt menys freqüent), experimenten al·lucinacions poc abans d’entrar al món dels somnis o poc després de despertar-se. Aquestes percepcions irreals poden ser tàctils, auditives o visuals, i ser molt variades i estranyes: sentir que algú t’agafa una part del cos, veure una presència estranya a l’habitació, sentir murmuris inintel·ligibles…
Com cal esperar, aquells que passen aquestes vivències poden arribar a sentir intranquil·litat en el millor dels casos i un gran terror en el pitjor, depenent de la naturalesa i la intensitat de les al·lucinacions que s’hi produïsquen. Als llimbs entre la vigília i el son, aquestes persones són incapaços de reconèixer en aquell moment que el que estan percebent no existeix, que són manifestacions oníriques creades pel cervell que s’infiltren al món real.
Un altre fenomen angoixant que pot aparèixer als llimbs entre el son i la vigília, i que pot, a més, associar-se amb les al·lucinacions (com si no foren ja prou terrorífiques), és la paràlisi del son. No és un succés infreqüent: aproximadament la meitat de la població ha experimentat aquest fenomen en algun moment de la vida. Tot i això, molt poques són les persones que el pateixen reiteradament.
La paràlisi del son es produeix quan la persona acaba de despertar-se de la fase REM del son o està entrant en aquesta fase, però els músculs estan relaxats, com si estigueren en plena fase REM. Això fa que, durant uns tensos minuts (generalment entre un i tres), l’individu estiga despert, però siga incapaç de moure qualsevol part del cos. Per sort, al cap d’aquell temps, la paràlisi desapareix sense cap problema.
Malauradament, les experiències traumàtiques al voltant del son no acaben amb la paràlisi i amb les al·lucinacions. Al voltant del 40 % dels nens i del 2 % dels adults pateixen terrors nocturns, que apareixen durant la fase no REM del son, normalment durant la primera meitat de la nit, i solen durar al voltant de deu minuts. Els terrors nocturns són diferents dels malsons, ja que aquelles persones que els pateixen no només experimenten pànic i terror mentre dormen, sinó que també poden obrir els ulls i mirar fixament, cridar i donar puntades de peu, estar molt agitats i presentar agressivitat. De vegades, els terrors s’associen amb el somnambulisme. El costat positiu és que aquells que experimenten terrors nocturns no solen recordar absolutament res l’endemà al matí.
