Entrevista a Félix Martí Ibáñez: medicina i canvi social en temps de República

<? echo get_the_title();?>

La Biblioteca Valenciana ha estat escenari d’una exposició, un simposi internacional i altres actes diversos al voltant de la figura de Félix Martí Ibáñez. Aquest personatge, nascut en 1911, arribaria a destacar en àmbits molt diversos. Seria metge i psiquiatre, gran comunicador i divulgador científic, historiador de la ciència i gestor d’algunes de les reformes mèdiques més importants de la Catalunya de la preguerra civil. D’altra banda, va destacar pel seu compromís social. Vinculat a diverses organitzacions de caire llibertari, participà intensament en les publicacions i iniciatives mèdiques del moviment llibertari durant la Segona República.

A través d’aquesta entrevista José Vicente Martí i Antonio Rey, organitzadors de tots aquests actes juntament amb Josep Lluís Barona, ens mostren alguns dels aspectes més importants de la vida i obra de Martí Ibáñez.

«El Dr. Martí representarà un paper important en la reorganització de l’assistència sanitària en Catalunya»

Quan vàreu decidir començar a treballar en la vida i obra de Martí Ibáñez? Què us va atraure d’ell?
José Vicente Martí: En realitat jo ja feia temps que volia estudiar aquest personatge. Era un personatge poc estudiat. Tanmateix, resultava de gran interès tant per la seua activitat en el camp de la medicina o en el de la història de la ciència (per posar dos dels camps acadèmics en els quals treballà) com per la seua implicació en la lluita social del seu temps.

M. Lorenzo

Antonio Rey: El fet de començar a estudiar aquest autor també sorgí dins d’un projecte que ja ens vam plantejar fa uns anys. El projecte consistia en fer una espècie de base de dades de metges i altres sanitaris professionals de tendència llibertària, que denominem “Bates Negres”. Ara bé, quan arribàrem a la figura de Martí Ibáñez, aquest destacà com un personatge molt potent. Així, allò que anava a ser un registre en una base de dades, al final ha estat molt més.

Un dels aspectes més importants de l’obra de Martí es dóna en l’àmbit de la comunicació o la divulgació. Digueu-me, sobre què escriu Martí? Com escriu? On escriu?
J. V. Martí: Quan comença a publicar, tracta els grans temes del moment. Així, escriu sobre eugenèsia i neomalthusianisme. Els obrers veuen que són carn de fàbrica i com a resposta a açò es plantegen la necessitat de controlar la natalitat. Tot açò, però, no tindrà les connotacions d’eliminació sistemàtica de persones que tindrà l’eugenèsia en el nazisme. L’eugenèsia d’aquell moviment obrer tenia més a veure amb el dret dels nadons a nàixer en condicions per al seu correcte desenvolupament.
Tot açò lligarà amb les reivindicacions del dret a l’avortament, en les quals Martí Ibáñez tindrà un paper molt important. Estarà, per tant, molt relacionat amb la sexualitat, que serà l’altre gran tema del Martí d’abans del final de la guerra. En aquest sentit, podem destacar el consultori psíquic-sexual en la revista cultural anarquista Estudios o el posterior consultori medicoeugènic de la revista llibertària catalana Tiempos Nuevos.

A. Rey: En l’obra escrita de Martí cal destacar també, sobretot abans de l’exili, que el seu interès és sovint el de divulgar, el d’acostar al poble els grans temes de la ciència. Els seus textos inclouen, a més a més, consells per tal que la gent visca millor, i per tal que l’obrer siga més culte.
Després, en la seua etapa americana, els llibres són més professionals. D’altra banda, en aquesta etapa farà un altre tipus de divulgació. Crearà la revista MD, que tindrà com a missió divulgar coneixements d’art, història, medicina, etc., entre la comunitat mèdica.

Durant la República apareixen iniciatives populars molt interessants dins l’àmbit de la sanitat. En algunes d’aquestes participarà Martí…
J. V. Martí: En aquella època els serveis sanitaris són molt deficients. Així, sorgeixen dins del moviment obrer iniciatives com la de les mútues a baix preu, en les quals el treballador quan estava en l’atur no havia de pagar per continuar sent assistit. També es donen experiències com les de Pedro Vallina a Sevilla. A la clínica d’aquest, les persones ingressades no havien de pagar. Pedro i la seua família vivien dels animals i les verdures que produïen per a l’autoconsum.
L’experiència més coneguda, i en la qual va participar Martí, és la de l’Organització Sanitària Obrera, creada per la CNT. Aquesta va durar un any. S’hi va crear una xarxa de consultoris amb laboratori, radiografies, etc. i fins i tot es va arribar a plantejar la creació d’un hospital obrer.

M. Lorenzo


El Dr. Martí exerciria també com a director general de Sanitat i Assistència Social en la Conselleria catalana que organitzava la CNT. Què va fer en aquest càrrec?
A. Rey: Durant els nou mesos i mig que va exercir de director va desplegar una intensa activitat. Entre altres coses cal destacar el paper tan important que va representar en la reorganització de l’assistència sanitària en Catalunya, en la comarcalització d’aquesta assistència. Sovint es diu que foren els francesos aquells que inventaren la política de sectors en psiquiatria i, de fet, açò ja està present en els textos de Martí i en els decrets apareguts mentre era director.

J. V. Martí: Un aspecte que també resulta de gran interès és que el seu càrrec unifica l’assistència social i sanitària. Açò permetrà que la prevenció aparega com un dels aspectes més importants. Així, durant els pocs mesos que ocupa el càrrec, es realitzaran tota una sèrie de campanyes com les de la tuberculosi, el tracoma, la lepra i fins i tot la del càncer.

Avui dia els metges o científics en general acostumen a tenir cada vegada un coneixement més especialitzat. En Martí, trobem precisament tot el contrari. És en aquella època habitual l’amplitud intel·lectual i el caràcter polifacètic que demostra Martí?
A. Rey: Sí, Martí no era una excepció. Podríem trobar molts exemples de metges així de polifacètics. Per posar-ne dos de ben coneguts podem anomenar-ne uns pels quals Martí mostrarà una gran admiració: Pedro Laín Entralgo i Gregorio Marañón. Dos personatges que no necessiten presentació.
Ara, cada dia anem més a allò de saber cada vegada més de cada vegada menys. Però jo crec que la idea de Martí i dels científics del seu temps era la de tenir un coneixement global dels humans. Igual estudiaven la medicina, o la història, com l’art.

«La idea de Martí i dels científics del seu temps era la de tenir un coneixement global dels humans»

I per acabar, volia preguntar-vos com s’exilia i com refà la seua vida als EEUU. Com passa tot allò?
J. V. Martí: Des de l’1 d’agost de 1938 fins el 31 de desembre de 1938 viatja als Estats Units. Desprès, camí de Barcelona passa per París. Allà es reunirà amb l’ambaixador, el doctor Pascua, i aquest li dirà que la guerra està perduda, que els francesos preparen camps de concentració per als exiliats i que no sembla molt recomanable tornar a Barcelona.
Té clar que cal no quedar-se a l’estat francès. Tanmateix, tot i els consells de l’ambaixador, decideix tornar a Barcelona. Allà lliura l’informe pertinent sobre la seua visita als EEUU, s’entrevista amb una sèrie de persones i s’incorpora com a metge militar. Quan es retiren les restes de l’exèrcit vençut marxa cap a França, on s’amagarà fins aconseguir exiliar-se als EEUU.
Allà, primer es troba amb el suport de la Solidaridad Internacional Antifascista (SIA), per a la qual dirigirà una revista, Ariel, durant un temps. Després d’una època econòmicament inestable entra en el mercat laboral americà. Comença treballant per als laboratoris mèdics en el vessant de comunicació. Ocupa un lloc en la Universitat com a professor i director del Departament d’Història de la Medicina a Nova York. I, finalment, també acaba deixant-ho per dedicar-se a treballar com a editor, la seua tasca fonamental
.

© Mètode 2004 - 41. Ciència animada - Primavera 2004

Departament d’Història de la Ciència i Documentació. Universitat de València.