Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.
Les persones daltòniques veuen els colors diferents perquè no compten amb tota la informació necessària dels cons L, M i S. Un símil seria intentar obtenir amb pintures diferents colors mesclant els tres colors primaris, però en lloc d'aquests tres, només en tinguérem dos, per la qual cosa mai podríem obtenir tota la gamma de colors existents. Ho expliquen Amparo Gil Casas i María José Luque.
A principis dels anys noranta un grup de metges anglesos es va proposar estudiar si era certa la percepció que les orelles i el nas creixen amb el pas del temps. Àngels Royo ens explica els resultats d'aquesta investigació.
Regalant el nostre ADN i les nostres dades genètiques, regalem l’ADN i les dades genètiques de tota la nostra família biològica. Cal pensar si l’objectiu que es persegueix s’ho val.
La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic?
Matthew Walker fa més de vint anys que intenta donar resposta a les preguntes relacionades amb dormir. És un dels majors experts en la investigació del son, però sobretot és un gran enamorat del tema.
Francesc Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tinga notícia.
Mercedes Maestre va ser una metgessa republicana, pediatra i socialista, que va desenvolupar un excepcional activisme per la reforma social i el dret a la salut.
«Esto no estaba en mi libro de historia de la medicina» oferieix una aproximació a la lluita contra la malaltia a través de les actuacions dels qui la van protagonitzar.
Un dels pilars dels estudis bioantropològics són les col·leccions osteològiques identificades. Aquest treball té com a objectiu descriure aquest patrimoni i mostrar la importància que té.