Els trastorns per ús de substàncies representen un greu problema de salut pública. Per desgràcia, hi ha pocs medicaments per a tractar-los, i l’eficàcia dels que hi ha és millorable.

Carme Valls mostra que la falta d’equitat de les nostres societats emmalalteix les dones i que la medicina convencional les empitjora en lloc de sanar-les.

El passat dia 13 de març ens va deixar la professora María José Báguena Cervellera, després de quatre dècades de dedicació a la docència i la investigació en Història de la medicina en la Universitat de València.

Commemorem el Dia Mundial Contra el Càncer amb un recull d'articles per apropar-nos a la malaltia des de diverses perspectives.

Àngels Royo Peiró reflexiona al voltant dels debats que es plantegen a metges i pacients durant el procés oncològic.

El cómic autobiogràfic permet parlar del càncer des de la perspectiva de l'humor i compartir l'experiència de la malaltia.

Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. El divulgador i professor de la UPV José Miguel Mulet opina sobre la notícia.

Entre el segle V i el segle IX, Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.

Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.

Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.