Entrevista a Peter Higgs

Inventar: trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, alguna cosa nova o no coneguda d’abans. Per als de la meua generació, la paraula inventor evoca temps passats, evoca grans homes de la ciència com Gutenberg, Galileu, Newton, Niepce, Graham Bell o Edison capficats entre espurnes i trontolls mecànics. Tot i això, el passat 4 de juliol, a la seu del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) a Ginebra, Fabiola Gianotti i Joe Incandela, portaveus dels experiments ATLAS i CMS, donaven a conèixer la troballa d’una nova partícula: el bosó de Higgs, més conegut com «la partícula de Déu». Des d’aquell moment, el seu descobridor, l’escocès Peter Higgs, s’ha convertit en l’inventor més conegut entre el jovent, que després de la conferència que va fer al Parlament Europeu el passat 27 de novembre, el va tenir firmant autògrafs com una figura del rock. Entre flaix i flaix, un dels últims grans científics del nostre temps va compartir les seues impressions amb Mètode a propòsit de la cobertura mediàtica realitzada i de les novetats que ens depararà el futur.

Foto: Pablo Garrigós

Quina opinió li mereix el tractament mediàtic que ha merescut la troballa del bosó de Higgs?

El primer que s’ha de mencionar és que anomenar-lo així [«bosó de Higgs»] significa establir una llista selectiva pel que fa al nombre de persones que vam estar involucrades en la investigació el 1964. Tampoc veig bé que s’afirme que tot açò va començar el 1972, quan algú va associar el meu nom a algunes de les característiques de la sèrie, a conferències o a la fórmula. Però, focalitzant en la cobertura mediàtica, m’agradaria remarcar que s’ha exagerat el meu paper a dins de la comunitat científica. Els mitjans de comunicació generalistes dirigeixen tota l’atenció cap a mi, quan hi ha molts científics més que també formen part del projecte, com els físics holandesos Robert Brout i François Englert.

El descobriment d’aquesta partícula ha marcat un abans i un després en la història de la física. La societat ha entès la importància del que ha ocorregut al CERN?

És una pregunta difícil perquè clarament molta gent ha rebut el missatge de la importància que té, però quanta gent ha entès suficientment les bases científiques subjacents? Per què la gent creu que és important? És difícil saber-ho.

Foto: Pablo Garrigós

A la partícula descoberta, se l’ha anomenada «partícula de Déu». Què pensa de la relació entre religió i ciència que els mitjans de comunicació han establert per explicar el fenomen del bosó de Higgs? Potser així és més fàcil per a la gent?

Probablement és més senzill per als creients reconèixer la importància del que ha ocorregut si se li diu «partícula de Déu». Algú amb creences religioses creu que Déu és important i, per tant, alguna cosa anomenada «partícula de Déu» ha de tenir també la seua importància. Ara bé, el nom en si mateix és una cosa bastant falsa, va ser una broma, ho sabies?

Tot i això, el nom s’ha quedat gravat a l’imaginari col·lectiu. Al seu parer, que se li done un nom o un altre és important per al descobriment en si mateix?

Hauria preferit que el nom de «partícula de Déu» no s’haguera donat a conèixer en absolut. Açò enllaça amb la qüestió de què entenem per ciència i per descobriments, que ha de ser una cosa clara i transparent.

«Els mitjans de comunicació generalistes dirigeixen tota l’atenció cap a mi, quan hi ha molts científics més que també formen part del projecte»

En aquesta línia, en el futur la societat estarà preparada per a entendre el que ocorre al seu voltant sense haver de recórrer a termes religiosos?

Bé, pot ser que els descobriments futurs ajuden la gent a comprendre la rellevància de la troballa ac­tual. Aquesta mena de descobriments tan sols es poden arribar a comprendre dins d’un context científic, sense necessitat de buscar noms.

Què ens portarà el futur després d’aquesta troballa?

La gent espera (bé, almenys els teòrics ho esperen) que hi haja més partícules de Higgs per descobrir. Ara mateix, la teoria supersimètrica és l’única que serveix de model per a entendre coses com la matèria obscura de l’univers. Aquesta teoria afirma que existeixen almenys cinc partícules: la que ha estat descoberta i quatre més (dos de neutres i dos amb càrrega +/–). Per tant, els teòrics com John Ellis i jo pensem que açò serà el següent per descobrir, però si aquesta teoria no funciona, crec que la gent no té gaire clar quin serà el següent pas.