Jon Butterworth va visitar l’IFIC, a València, per a parlar dels reptes i de les oportunitats que té la física de partícules per a mantenir l’interès del públic.

Molts experiments en la història de la física de partícules podrien il·lustrar el paper que ha exercit l’estadística, però pocs ho poden fer amb un descobriment, fruit d’un esforç tecnològic i col·lectiu colossals, de tanta repercussió científica com el del bosó de Higgs.

[caption id="attachment_15356" align="aligncenter" width="1200"] Mikkel Ostergaard/ESOF2014[/caption]   Anna Mateu (Copenhagen). Sobre el bosó de Higgs s’han escrit pàgines i pàgines als mitjans de comunicació, des d’abans inclús de l’anunci oficial de la seua descoberta el passat 4 de juliol de 2012. Dos anys després, el CERN continua

Frank Wilczek (Nova York, 1951) és una persona poc convencional. Per començar ja no encaixa la seva indumentària –barret i corbata combinats amb unes bambes– i aquesta impressió es confirma durant la conversa, durant la qual, per exemple, es refereix als «simpàtics electrons» i no

Inventar: trobar, descobrir, a força d’estudi, d’enginy, alguna cosa nova o no coneguda d’abans. Per als de la meua generació, la paraula inventor evoca temps passats, evoca grans homes de la ciència com Gutenberg, Galileu, Newton, Niepce, Graham Bell o Edison capficats entre espurnes i

El 4 de juliol del 2012 el CERN va anunciar el descobriment d’una nova partícula al Large Hadron Collider (LHC) d’enorme importància per a la comprensió de l’estructura de la matèria. La confirmació de l’existència del bosó de Higgs té per a la física fonamental

El CERN duu anys treballant per comunicar amb eficàcia el treball que realitzen els seus científics.