La societat actual gaudeix d’un estat de benestar que, en gran part, és conseqüència dels progressos científics i tecnològics duts a terme en èpoques precedents (principalment, durant el darrer segle). Actualment, la ciutadania interessada (però no especialista) en temes científics té al seu abast nombroses vies per a accedir-hi, des dels formats clàssics dels llibres i les revistes de divulgació, passant per programes televisius o radiofònics, fins a les plataformes i xarxes de la internet social. Encara que no tot allò que es publica o s’emet té la mateixa qualitat i grau de fiabilitat, és d’agrair la visibilitat que adquireix la ciència gràcies a aquests mitjans de difusió. A més d’informar sobre avanços científics i tecnològics, una part important dels continguts que s’ofereixen a través d’aquests mitjans consisteix en activitats de ciència recreativa, les quals possibiliten d’adquirir coneixements científics d’una forma entretinguda.
Els articles d’aquest monogràfic ens ajuden a conèixer l’origen, evolució i vigència de les recreacions científiques en els àmbits de la física, la química i les matemàtiques (disciplines on el seu repertori és més abundós), així com en el context de les ciències naturals, que, malgrat disposar d’un repertori recreatiu menor que les altres matèries, ofereix un esplèndid marc per a gaudir i aprendre.
La ciència recreativa no disposa d’un cànon que especifique els objectes i els mètodes d’acció i d’estudi; per això, als articles d’aquest monogràfic els autors ens indiquen què entenen per ciència recreativa en cadascuna de les seues especialitats. El factor comú d’aquestes apreciacions és que són activitats gratificants per a qui les executa (i el públic que hi participa), que poden fer-se amb materials fàcils d’aconseguir i que serveixen com a avantsala per a endinsar-se en el fascinant món de la ciència.
Llegint aquest monogràfic coneixerem formes i escenaris diversos per a dur a la pràctica les recreacions científiques, tant en l’entorn popular, com l’acadèmic o l’educatiu. La satisfacció que proporciona fer un experiment per un mateix és difícil de descriure, però deixa una empremta inesborrable que pot servir per a estimular l’interès per la ciència o per a fomentar vocacions científiques.
