A vivir la ciencia. Las pasiones que despierta el conocimiento. Pere Estupinyà. Debate. Barcelona, 2020. 256 pàgines
Imagineu que un dia mampreneu la faena de classificar per categories les fotografies de tota la vostra vida. Depenent de l’edat, en tindreu en paper, en format digital o de les dues maneres. Quines categories usaríeu? Potser sou pragmàtics i tireu pels llocs o els anys de les fotos, però gosaríeu a ordenar-les per les emocions que us desperten? Doncs això ha fet Pere Estupinyà amb tota una vida divulgant.
Si teniu un antull divulgatiu i obriu A vivir la ciencia, de segur que trobeu el que us abelleix. I quasi tot, producte nacional! El llibre és el resultat d’anys de viatges i entrevistes a personal investigador de les universitats espanyoles i també d’Europa. Una relació tan propera amb la informació científica no sols genera rigor sinó també un fum de passions que l’autor ha fet servir per donar el títol als capítols. Per exemple, en «Indignación» us parlarà de terraplanistes i antivacunes; en «Curiosidad» reflexionareu sobre la possibilitat de viure a Mart; i en «Diversión» us farà comptar el nombre de pets que feu al dia. Tot seguit, us explicaré el meu relat científic preferit, però sense dir-vos a quina passió pertany, perquè no se m’acuse de rebentar res.
Sandra viu en un dels pobles del nord de València i un dia, preparant-se per anar a escola, es queixa de mal d’esquena. Sa mare li resta importància perquè, és clar, a qui no li faria mal l’esquena carregant amb 10 kg de llibres. Passen els dies, el dolor no remet i la situació s’agreuja. Sandra perd coordinació i comença la travessia de professional en professional fins que arriba el diagnòstic: leucèmia.
El personal sanitari valencià recomana a la família un tractament experimental que desenvolupen de forma conjunta l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i l’Hospital La Paz de Madrid. Antonio Pérez, cap d’oncologia de l’hospital madrileny, junt amb el seu equip, desenvolupen les cèl·lules CAR-T que implantaran a Sandra. La família accepta participar en l’assaig clínic i es trasllada a Barcelona. Però, què són les cèl·lules CAR-T? I de qui són? Són cèl·lules de Sandra mateixa, però ara podran curar-la. Primer li han de treure sang i separar-ne els components per modificar genèticament els limfòcits T. Després, les cèl·lules modificades tornaran al seu torrent sanguini però programades per a atacar les cèl·lules del càncer. Creieu que Sandra va, hui en dia, a l’institut amb una motxilla de 10 kg a l’esquena? Doncs sí!
Aquesta història representa tot el que apassiona l’autor: la humanitat dels professionals sanitaris que divulguen a la família i a Sandra conceptes científics complexos, l’avanç de la ciència i la tecnologia, i la cooperació entre entitats científiques. I tot això lliure de sensacionalisme afegit.
A vivir la ciencia té dues capes de lectura. La primera va adreçada als lectors i lectores de divulgació. Pere Estupinyà recorda que la divulgació és l’eina que té la ciència per millorar la vida de Sandra i de totes les persones. La segona capa de lectura és un exercici de metadivulgació encoberta que ensenya com fer-ho. I és que, si no és prosocial, no és divulgació.
