El tatuatge dels apàtrides. Josep Palomero. Edicions Bromera. Alzira, 1997. 344 pàg.
L’autor nascut a Borriana recrea la vida de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria des de l’any 1867, quan amb una vintena d’anys parteix cap a Mallorca des de la ciutat de València. Allotjat a la cèntrica plaça de l’Arquebisbe, passa unes jornades completes d’activitat on no deixa d’anar a la primera Exposició Regional Valenciana, al passeig de l’Albereda, visita la Llotja, el Jardí Botànic, la Seu i assisteix a una cursa de bous. Un cop a Mallorca i sense desprendre’s de la seva falsa identitat, Lluís de Neudorf, recorre l’illa de la calma, se n’enamora i no només decideix viure-hi sinó també emprendre el Die Balearen, la seva obra enciclopèdica més ambiciosa. Un cop establert a Miramar, l’antic col·legi missional que fundà Ramon Llull a la serra de Tramuntana, i adquirides totes les finques que connectaven ininterrompudament els deu quilòmetres de costa que unien Deià i Valldemossa, l’arxiduc intenta, no sempre amb èxit, viure aliè als esdeveniments de la cort de l’imperi austrohongarès. Ambientada a València, Mallorca, Praga i Viena i seguint les passes de la vida de l’arxiduc, nebot predilecte de l’emperadriu Elisabet d’Àustria i reina d’Hongria, Sissi, la qual duu una vida erràtica paral·lela a la de l’Arxiduc, veurem transcórrer un convuls període històric del continent europeu. El tatuatge dels apàtrides, premi de novel·la Ciutat d’Alzira 1996, abraça des de les guerres d’unificació d’Itàlia de finals del segle xix fins al final de la Primera Guerra Mundial, a començament del xx, amb el rerefons de l’enfonsament de l’Imperi austrohongarès, encapçalat pel marit de Sissi, l’emperador Francesc Josep.
