‘Los árboles te enseñarán a ver el bosque’, de Joaquín Araújo

Amb el bosc a dins

Los árboles te enseñarán a ver el bosque. Joaquín Araújo. Pròleg de Manuel Rivas. Il·lustracions de Xavier Macpherson. Crítica. Barcelona, 2020. 332 pàgines

La veu del naturalista Joaquín Araújo és inspiradora. Resulta gairebé impossible de llegir-lo o escoltar-lo sense sentir unes ganes irrefrenables d’anar al bosc a posar els sentits en alerta i a fixar-se en la multitud de matisos que la natura ens ofereix. Les pàgines del seu darrer llibre, Los árboles te enseñarán a ver el bosque, enclouen un coneixement que gairebé s’ensuma i es palpa, i això és així perquè el seu discurs no es limita a transmetre les particularitats de les fulles dels til·lers, de les arrels dels faigs o de la fusta dels roures, sinó que, a més, està impregnat tot ell de l’experiència d’haver plantat, estudiat i cuidat milers i milers d’arbres.

Araújo es confessa un emboscat. A l’edat de vint-i-un anys va quedar captivat per les serres d’alzines, castanyers i oliveres que envolten la localitat extremenya de Castañar de Ibor, a la comarca de Villuercas. Hi va anar mig per casualitat, amb un company del servei militar, i el mateix dia de ser-hi, corprès per la bellesa del paisatge, va llogar-hi una casa i va decidir que precisament allí era on volia ser enterrat. «Estic convençut que tots tenim un paisatge esperant-nos», afirma el naturalista quan narra aquell record de joventut cinquanta anys més tard. A partir d’aquell moment, Araújo va lliurar la seva vida a estudiar i difondre, sobre el terreny, la biodiversitat que es congrega en els boscos. Va col·laborar amb Félix Rodríguez de la Fuente, ha escrit nombrosíssims llibres i articles, ha dictat moltes conferències, ha signat documentals i un bon nombre d’intervencions en mitjans de comunicació i potser el més important és que ha participat en projectes educatius amb el propòsit d’ensenyar als estudiants a plantar arbres. Ara, amb més de setanta anys, ens sorprèn amb aquest llibre on aplega la seva saviesa i ens la transmet amb un to entusiasta, líric i molt pedagògic.

L’ensenyança primordial d’aquesta obra assagística tan fina podria resumir-se amb una única sentència: som bosc. El bosc, aquest sistema complex que s’autoregula sense que cap mà externa hi intervingui, ens va fer ser com som: el nostre sistema auditiu, la capacitat de manipular objectes i la precisió de la vista humana van forjar-se entre els arbres. En aquest sentit, Araújo assegura que «en realitat som un bosc nòmada que un dia va baixar de les branques i va arrancar a caminar» i, per això també, entén que és del tot peremptori que reconeguem el valor dels arbres i dels boscos, i que posem fi com més aviat millor al desastre ecològic al qual estem sotmetent el planeta. Ara necessitem els arbres més que mai, ens alerta l’autor.

Amb un pròleg bellíssim de l’escriptor i periodista gallec Manuel Rivas que ens recorda la importància dels arbres a l’Odissea i acompanyat d’unes il·lustracions minimalistes i subtils de fulles i fruits de diverses espècies a càrrec de Xavier Macpherson, el llibre Los árboles te enseñaran a ver el bosque mira de recollir el major nombre possible de veus de poetes i artistes que s’han sentit interpel·lats per la natura. Així, cada capítol s’obre amb un devessall de citacions d’Horaci, de Lorca, de Whitman o de Thoreau que li confereix un aire líric i meditatiu. Una vegada que ingressem en cadascun dels capítols, ens hi perdem amb gust: ens adonem que la prosa d’Araújo es desplega en els detalls i que va explicant detingudament i amb exemples la longevitat sorprenent dels arbres, la seva gran resistència, les profundes metamorfosis que operen en ells les estacions, els seus complexos sistemes de comunicació i les malalties i els perills als quals s’enfronten.

És cert que, sobretot a la part final de l’obra, l’estructura del llibre es torna lleugerament fragmentària perquè s’hi apleguen materials d’índole molt diversa: reculls de citacions, descripcions de passejos, una carta d’una alzina als humans, explicacions d’accions reivindicatives i artístiques que tenen a veure amb el bosc; però també és veritat que tot aquest mosaic de textos està animat per un sentiment de veritable estimació cap a la natura, un sentiment que brolla tan sols del seu profund coneixement.

Los árboles te enseñarán a ver el bosque és el compendi del treball lent i fructífer d’una vida. Amb ell, Joaquín Araújo ens convida a observar amb deteniment totes les coses, tal com ell mateix fa, concebent-les no d’una manera aïllada, sinó interpretant-les en el seu context. El naturalista s’entesta a fer-nos veure que un arbre no es pot entendre sense els ocells que hi fan niu, sense els bolets que creixen a la vora del seu tronc, sense els insectes; no es pot entendre tampoc sense l’ésser humà que l’observa. Per aquest motiu, per a Araújo, l’únic mètode pedagògic possible és la convivència amb la vida. En la seva actitud, s’endevina l’arrel epicúria de Lucreci, aquell autor savi d’època romana que ens va ensenyar que la natura és l’única mestra. Cal que hi confiem. «Tothom portem posats, a dins, els elements, els processos, els cicles i vides que hi ha fora», explica l’autor, i afegeix: «El bosc perpetra, si te’n vols percatar, una dissolució de fronteres entre el món extern i el món intern». Amb aquest llibre, Joaquín Araújo es revela un cop més com un gran professor, un professor que viu amb el bosc a dins.

© Mètode 2020 - 107. Oceans - Volum 4 (2020)

Periodista i escriptora (Barcelona).