Els darrers estius hem vist incendis en zones on no s’havien produït en molt de temps: el Canadà, Sibèria, illes Hawaii… També dins dels Països Catalans, a la Jonquera, per exemple. Una pregunta evident: té això relació amb l’escalfament global?
Mirar el passat és il·lustratiu de com va el present. Un mètode de la paleoclimatologia es basa en l’anàlisi del pol·len en sediments marins o lacustres. El pol·len és específic de les plantes que el generen i la vegetació està en equilibri amb la temperatura i humitat d’on viu. Conèixer la vegetació que hi havia en un lloc en un moment determinat ens dona claus sobre les condicions climàtiques. Aquesta metodologia ha estat útil, entre altres coses, per obtenir informació sobre canvis abruptes en intervals de centenars o pocs milers d’anys. L’aplicació d’aquesta regla als temps actuals suposa que, si canvien la temperatura i la humitat, necessàriament ha de canviar la vegetació. Són faves comptades. Aleshores, cal plantejar-se com es fan aquests canvis.
La vegetació no canvia d’un dia per l’altre; hi ha la dinàmica biològica de les espècies vegetals. Unes espècies moren i altres, més adaptades a les condicions climàtiques noves, arrelen. Així ha anat sempre i així continuarà anant. En la mesura que els arbres estan menys adaptats a les condicions climàtiques, són més vulnerables a les plagues, sequeres, incendis… Probablement, els incendis han estat un mitjà pel qual s’han accelerat els canvis. En el passat, quan no hi havia humans o n’hi havia pocs, quan cremava el bosc, no hi havia ningú que apagués l’incendi. Cremava tot el que havia de cremar. Això va donar lloc a l’adaptació de diverses espècies d’arbres a sobreviure als incendis, especialment a les zones mediterrànies.
Un aspecte fonamental és la capacitat de regeneració del bosc, sigui en les espècies que hi havia abans dels incendis o en les noves. I això depèn de la preservació del sòl. Un exemple d’això són les muntanyes de Mallorca. El segle XIX, després de la desamortització dels béns de l’Església, hi hagué diverses zones boscoses que passaren a mans privades. Als propietaris nous no se’ls ocorregué altra manera de fer-ne negoci que talar els boscos i vendre la fusta. Això creà una erosió enorme i ara només hi ha roca pelada, sense arbres, a les zones altes de muntanya. En altres indrets de la Península, per exemple als Monegres o en zones d’Almeria, la tala d’arbres també ha generat àmplies zones desèrtiques. Sembla que la desforestació indiscriminada és sovint molt més perjudicial per a la continuació dels boscos que els incendis.
Un altre aspecte que cal considerar és el de l’acció humana, concretament els serveis de bombers. Al País Valencià, a Catalunya, a les Balears, i en altres llocs de la Península es disposa de serveis de bombers eficaços amb estratègies d’actuació ràpida quan hi ha foc. Això ha permès evitar grans incendis. Malgrat tot, aquests serveis no poden fer miracles, i de vegades la situació es descontrola. Si ho comparem amb altres zones del món on hi ha incendis que afecten extensions enormes, probablement es pot identificar una falta important d’equips humans per enfrontar-se al foc. Per exemple, als EUA, on sovint fins i tot el servei de recollida d’escombraries és organitzat per grups de cases de forma autònoma, és poc probable que hi hagi serveis estatals amb la dimensió adequada al problema actual. Quan en una de les illes de Hawaii cremà una ciutat sencera, cal pensar si els equips que s’havien d’enfrontar al foc eren suficients. El mateix es podria dir de molts països en què de tant en tant surten incendis que cremen extensions enormes de boscos, incloent-hi Europa. Per altra banda, les mesures preventives, com les campanyes de sensibilització o prohibició d’anar al bosc en situacions de risc d’incendi alt, també són molt eficaces i necessàries.
Els boscos tenen un paper molt important com a reservoris de CO2. A més a més, són un medi de subsistència per a moltes comunitats i la llar de més del 80 % de la biodiversitat terrestre. La seva preservació és fonamental. Cal protegir-los del foc, evidentment. Ara bé, convé que les polítiques forestals tinguin presents els canvis que s’estan produint en el clima i que afavoreixin la implementació d’espècies d’arbres més adaptades a les noves condicions. En qualsevol cas, hem de ser conscients que el problema dels boscos degut als canvis del clima provenen de l’activitat dels humans. Nosaltres som, per tant, responsables de la seva preservació.
