«Contra la simpleza» de Daniel Roberto Altschuler

La subjectivitat humana dins de l'objectivitat científica

contra la simpleza

Contra la simpleza
Ciencia y pseudociencia
Daniel Roberto Altschuler.
Antoni Bosch editor.Barcelona, 2017. 434 pàgines.

La ciència és un gran enigma per a la majoria de la gent malgrat la importància que té fins i tot en els aspectes més irrellevants de la vida. Ens trobem en una societat que no sap de ciència, o pitjor, que no sap distingir entre allò que és ciència i allò que no ho és. Per fer front a aquesta creixent xacra, els científics esgoten les seues energies desmuntant mites i creences sense fonament.

Daniel R. Altschuler, doctor en Física per la Universitat de Brandeis (Massachusetts) i catedràtic del Departament de Física de la Universitat de Puerto Rico, es converteix en pedagog per analitzar la problemàtica des de l’origen: les persones. Al llarg de vint-i-dos capítols intensos, Altschuler analitza minuciosament la relació dels éssers humans amb el seu entorn i la ciència, el funcionament del cervell, la importància de les paraules i del llenguatge, les diferències entre racional i raonable, entre d’altres, o l’aversió pels números, per a després endinsar-se en el món sobrenatural, paranormal i de les pseudociències. Recorrent a les cites amb què altres autors tractaren problemàtiques similars, completa i dóna forma a un discurs instructiu i il·lustratiu, que ens mostra que la reticència al canvi i el respecte i la por al món desconegut no han canviat amb l’evolució del coneixement científic.

La ciència no és exacta i està en revisió constant, però no saber-ho tot no implica no poder afirmar que hi ha coses que són impossibles o senzillament falses. L’argument que la ciència no ho pot explicar tot, al qual recorren freqüentment els seguidors d’aquestes pràctiques alternatives o naturalistes, no és, per tant, vàlid. La memòria i les percepcions confonen un ésser humà que és racional i alhora irracional; un ésser humà que tracta de ser objectiu i imparcial en el coneixement d’un món en el qual pren part. El que veiem o el que és no es correspon necessàriament amb allò que volem veure o volem que siga; l’opció més fàcil i còmoda implica acceptar una ficció en lloc d’una crua realitat que no sempre podem comprendre. Però no es tracta de comprendre els detalls de la ciència, és qüestió d’aspectes bàsics, de conèixer sobre ciència i aprendre a identificar quan alguns tracten d’aprofitar-se d’aquest desconeixement amb paraules que volen recordar aspectes científics.

Són constants al llibre les al·lusions a la importància de pensar i repensar, qüestionar i ser crítics amb la informació que rebem, una informació que ens arriba en moltes ocasions sense filtre. No és possible controlar la informació que circula avui dia, en un món globalitzat on els efectes de les xarxes socials i la meravella d’Internet escapen de les nostres mans, però sí que és possible mantenir una posició sanament escèptica per a dubtar i no caure en fal·làcies i enganys. Encara que de vegades la teoria amb què l’autor justifica el raonament puga aclaparar el lector, les pàgines volen i ens endinsem en una lectura interessant i necessària per a ressaltar el fet elemental que mai no podem deixar de banda els nostres sentiments i desitjos, i que això no és incompatible amb una bona pràctica científica i amb la seua divulgació.

© Mètode 2018 - 97. #Biotec - Primavera 2018

I2SysBio, UV-CSIC (Paterna)