‘Eivissa i Formentera. Sargatanes i illes’, d’Antònia Maria Cirer i Jordi Serapio
Conèixer les habitants més especials de les pitiüses
L’autora d’aquesta obra ens endinsa en les illes Pitiüses i en aquests interessants animals que són les sargantanes. Com a bona coneixedora del lloc on va néixer, ens posa a l’abast, de manera molt amena, un munt d’informació de totes i cadascuna de les illes d’aquest arxipèlag, tant les grans como les petites –en total una quarantena–, i de les sargantanes que les habiten. Al llarg de les pàgines, ens mostra el gran valor biogeogràfic de les Pitiüses, les quals contenen un ampli ventall d’illots en diferents estadis d’antiguitat, de successió ecològica i de diferenciació de poblacions vegetals i animals. Les sargantanes de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), amb les seves més de 30 subespècies i varietats, són un exemple molt il·lustratiu de la radiació adaptativa (o sigui, evolutiva) que es pot donar en una àrea determinada, en aquest cas un arxipèlag, relacionada amb la seva història geològica. Les fotografies de les sargantanes d’en Jordi Serapio, d’una gran qualitat, mostren l’ampli ventall cromàtic i de mides que es troba en aquestes illes a causa de diferents pressions selectives, efectes fundadors i processos estocàstics. Cal destacar que totes les fotografies de sargantanes s’han realitzat in situ, o sigui, en el seu hàbitat natural.
El capítol introductori sobre l’origen de les Pitiüses és ideal per a entendre com hi ha pogut evolucionar la diversitat de les diferents poblacions de sargantanes. Les figures que s’hi presenten, així com les taules amb estimacions de les dates de separació dels illots de les illes principals, són de gran utilitat per als que volen aprofundir en el coneixement dels camins evolutius en aquest arxipèlag. Seguidament, l’autora ens va presentant cadascuna de les illes, una per capítol –assenyalant en un mapa petit en la part inferior de la pàgina la seva localització dins l’arxipèlag–, explicant-nos una mica de la seva història i assenyalant en molts casos la flora i fauna important que hi podem trobar. Cada capítol conté fotografies de les sargantanes que hi habiten i sovint també del paisatge o de l’illa o illot sencer des d’una perspectiva d’ocell. L’autora ha cuidat la toponímia d’una manera exquisida.
Per acabar, l’autora ens fa un resum molt apropiat de la vida de les sargantanes a les illes, de l’entorn al qual s’han d’enfrontar i de les pressions selectives que poden experimentar, distingint el paper dels factors genètics del dels ambientals en determinar característiques d’aquests animals, com és ara la mida o els patrons de coloració. Centrant-se en l’alt polimorfisme observat a l’illa de Formentera, ens mostra que la relació suggerida per alguns autors «una illa-una subespècie» és discutible, ja que la realitat és molt més complexa.
En poques paraules: un llibre molt recomanable per als amants de la natura, de les illes en particular, i dels que volen entendre una mica més l’espectacular diversitat que ens ofereixen les sargantanes en aquest racó de món.
