«El libro de los animales misteriosos», de Lothar Frenz

133-55

El libro de los animales misteriosos. Lothar Frenz. Siruela, Madrid, 2003. 263 pàgines.

La criptozoologia és una controvertida disciplina més coneguda per la recerca d’evidències sobre animals llegendaris. La morbositat que envolta el ieti o el monstre del llac Ness fa que la criptozoologia haja estat tractada de paraciència; un text de zoologia mai no farà referència a criatures semblants, només pròpies de la premsa barata o dels bestiaris medievals.

Però també el criptozoòleg busca de manera incessant pistes sobre animals considerats ja extingits, amb la convicció que s’han tornat simple­ment escassos. El re­descobriment d’algunes d’aques­tes espècies representa certament una aportació científica innegable. El mussol de Blewitt (Athene blewitti) va reaparèixer a l’Índia el 1997 quan feia més d’un segle que no s’havia detectat. El llargandaix de l’illa del Hierro (Hoplodactylus delcourti), el cas més pròxim, es considerava extingit des de començament del segle xx quan el 1975 un herpetòleg aficionat alemany va trobar una parella viva. Però sobresurt per a qualsevol naturalista el cas dels celacàntids, peixos de més d’un metre de llargària i d’hàbits misteriosos que de tant en tant són capturats en llocs remots del món. Es consideraven desapareguts feia 65 milions d’anys, pràcticament amb la mateixa extinció dels dinosaures. Però al desembre de 1938, a les illes Comores, prop de Madagascar, es produïa el que seria el descobriment del segle: la captura d’un exemplar de celacant d’1,5 metres i més de 40 quilograms de pes. L’animal no tornaria a ser capturat fins al 1952 i no seria filmat viu fins al 1987. Encara que no és un peix apreciat per l’home, les captures accidentals semblen prou per amenaçar el futur de les seues poblacions. El que no han pogut fer les extincions naturals està prop de fer-ho la pesca intensiva.

Lothar Frenz, biòleg i periodista, amb un llenguatge fàcil i en poc més de 200 pàgines agradablement il·lustrades, ens descriu alguns dels animals i descobriments més emblemàtics de la criptozoologia. L’autor ha tractat de fugir de la polèmica i es concentra en casos menys coneguts però sens dubte més interessants. Sempre amb un equilibri entre la realitat i la ficció, aprofita la llegenda del kraken per parlar dels calamars gegants (Architeuthis), o la del cíclop per introduir l’evolució dels elefants i els mamuts. Però, encara que la criptozoologia pot considerar-se protagonista d’alguns fets notables, la seua activitat és procliu a la fantasia. El llibre, prologat per la primatòloga Jane Goodall en un intent de donar serietat a la temàtica, no pot evitar caure en l’especulació i resultar desigual en alguns moments. Això, tanmateix, no li lleva interès si el que es busca és entreteniment i una visió equilibrada sobre un camp en el qual la informació sol ser dispersa i confusa.

© Mètode 2011 - 55. Gen, ètica i estètica - Tardor 2007
POST TAGS:

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València.