El pensamiento conspiranoico, de Noel Ceballos
La societat a través de les seues pors
El pensamiento conspiranoico
Noel Ceballos
Arpa editores. Barcelona, 2021. 264 pàgines
Vivim en un continu brollar de paranoia i conspiracions. Quan la pluja arrossega sorra del Sàhara cap a la Península, hi ha qui ens «desvela» que en realitat es tracta de productes que ens tiren al damunt per a controlar-nos. El mateix si neva: recordaran els vídeos que van córrer durant el temporal Filomena, a principis de 2021, en què els protagonistes apropaven una flama a una bola de neu i aquesta no es fonia, sinó que s’ennegria. Evidentment, totes aquestes conspiracions s’engrandeixen en aquestes càmeres d’eco que són les xarxes socials, però el cas és que al final acaben arribant al gruix de la societat. Un exemple el tenim amb la COVID-19 o les vacunes per combatre-la: justament, si d’alguna cosa va servir Filomena, va ser per tindre uns dies sense manifestacions d’antivacunes i il·luminats bramant que el virus havia estat creat en un laboratori, que les vacunes porten microxips i que l’OMS té un cronograma per a les futures variants de la malaltia; en definitiva, gent desvelant una altra gran conspiració per dominar-nos.
Evidentment, les teories de la conspiració no són una novetat, ni ací ni arreu. A Espanya, sense anar gaire lluny, hi tenim una bona tradició: des del magnicidi de Carrero Blanco del 1973 als atemptats d’Atocha de l’11 de març de 2004, passant pels albiraments d’ovnis a Manises o l’incendi de la torre Windsor a Madrid. Però sí que són un element cada vegada més important en la política. De fet, les forces d’extrema dreta arreu del món en fan un ús intensiu, com a part del corpus de fake news que tan bons resultats els estan donant. Així doncs, entendre les teories de la conspiració és, en realitat, entendre una part del món que ens envolta.
Encara més, analitzar el pensament conspiranoic implica comprendre com ha canviat la psicologia de cada societat, i és que moltes d’aquestes construccions paranoiques no són més que reconstruccions d’altres molt més velles que hui recordem amb un mig somriure de superioritat. L’obcecació per George Soros, un poderós inversor hongarès d’ascendència jueva, no és més que un refregit de la vella obsessió antisemita, de la història d’Els protocols dels savis de Sió i de la família jueva Rothschild. La «conspiració francmaçona» no és altra cosa que els ecos de la por dels antics estaments europeus cap a les conseqüències de la Il·lustració.
Sobre tot això tracta El pensamiento conspiranoico de Noel Ceballos. Un llibre aquest amb una gran (immensa) virtut: el seu nul interès per desmuntar les teories de la conspiració. Aquest no és un llibre dedicat a convèncer els descreguts de la societat: no pretén explicar per què la Terra no és plana o com sabem que la COVID-19 no fou creada en un laboratori, sinó que tracta d’entendre aquestes teories (com es generen, per què es propaguen) i, per extensió, entendre’ns a nosaltres mateixos i a la mateixa societat en què vivim.
Perquè cada teoria conspiranoica, la creguem o no, és filla del seu temps. Per tant, el que proposa Noel Ceballos amb aquest llibre és un exercici quasi de sociologia: comprendre una societat a través de les seues pors. Un exercici, cal dir-ho, que resulta amè i entretingut des de la primera a l’última pàgina.
