La cultura científica és necessària per fer a front a l'emergència climàtica, així com elevar el nivell de comprensió de la ciència per part de la societat.
El pensamiento conspiranoico tracta de comprendre com es generen i per què es propaguen les teories de la conspiració.
El matemàtic i expresident de l’European Research Council aborda els reptes de la recerca científica a Europa.
Fugir de les tenebres defensa que per a comprendre la ciència cal preguntar-se com es fa, com no s’ha de fer, qui la fa, i per què es fa.
Aquest article defensa que la teologia no hauria de continuar ensenyant-se a les universitats. No pot ser una ciència, ja que es basa en la fe i l'autoritat.
Els col·laboradors de la revista recomanen als lectors els seus llibres essencials amb motiu del Dia del Llibre.
El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.
Entre el segle V i el segle IX, Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.
La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic?
Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o científiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
- 1
- 2
