Els col·laboradors de la revista recomanen als lectors els seus llibres essencials amb motiu del Dia del Llibre.
El debat entre les ciències socials i les ciències experimentals ha desbordat l’entorn acadèmic per a entrar a les sobretaules d’arreu del món.
Entre el segle V i el segle IX, Gundisapor va ser el més important nucli de cultiu de les ciències, les arts i la medicina i un lloc de circulació de coneixements de les tradicions occidentals i orientals.
La retractació és un gènere obligat: només n’escriu qui no té més remei, i no busca la fama. Excepte uns pocs casos mediàtics, les retractacions passen desapercebudes per al públic. Què fa que un cas sigui mediàtic?
Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o científiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
El CSIC ha inaugurat a València la Casa de la Ciència, un espai destinat a fomentar la divulgació i la cultura científica.
La conclusió general que hem obtingut en el present treball és que les pseudociències esmentades tenen un nivell d’acceptació bastant important entre els futurs docents de ciències, igual com ocorre en la societat.
Vuit de cada deu espanyols pensen que el forat en la capa d'ozó és la clau física causal que explica el canvi climàtic. Aquesta creença és producte de la cultura comuna, no de la ciència.
La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.
Arran el Congrés de Pensament, Ciència i Societat dels XXXII Premis Octubre, raonem sobre la ciència com a segona cultura.