«Esto no estaba en mi libro de historia de la medicina», de Jon Arrizabalaga i Carlos Aitor Yuste

Les històries que amaga la medicina

Esto no estaba en mi libro de historia de la medicina
Jon Arrizabalaga i Carlos Aitor Yuste
Guadalmazán. Còrdova, 2019. 304 pàgines.

Aquest llibre parteix d’un programa de Ràdio 5 (RNE) que, sota el nom d’Historias de la medicina, van posar en antena l’historiador Carlos Aitor Yuste i l’investigador científic del CSIC i historiador de la medicina Jon Arrizabalaga. El projecte de recollir en un llibre les històries relatades en aquell programa ha estat portat a la pràctica per l’editorial Guadalmazán.

La intenció dels autors, avançada en el pròleg, és oferir una aproximació a la lluita contra la malaltia a través de les actua­cions dels qui la van protagonitzar. Es busca ensenyar, però també entretenir i sorprendre amb un to informal que no resta rigor a aquesta mirada al passat de la medicina. En onze capítols s’articulen passatges determinants sobre epidèmies, medicaments, moviments humanitaris, pioneres mèdiques, des de l’antiguitat grega fins als nostres dies, en territoris diversos, recollits en forma d’anècdotes a través de fonts dispars com ara relats històrics, testimonis, ficcions literàries o pel·lícules.

Sota l’epígraf de «Pioneres», el primer capítol relata els múltiples obstacles que van haver de superar des de 1849 les primeres dones mèdiques de la història, amb la britànica Elizabeth Blackwell al capdavant. Ella mateixa, conscient de la seua condició especial, va afirmar: «No és fàcil ser pionera, però… és fascinant! No canviaria un instant, ni tan sols el pitjor, per tot l’or del món.» A Espanya Dolors Aleu ho aconseguia en 1882.

Les infeccions ocupen un lloc destacat en el llibre, des de la pesta a la mal anomenada grip espanyola, passant pel còlera, la sífilis, el tifus, la lepra, la febre tifoidal i la sida. Esment especial mereix la verola, l’única malaltia infecciosa que l’home ha pogut erradicar i que va protagonitzar una expedició naval finançada per la corona espanyola i dirigida pel cirurgià alacantí Francisco Xavier Balmis amb l’objectiu de difondre la vacuna antivariolosa per les colònies espanyoles d’ultramar. També són objecte d’atenció la introducció de les mesures preventives de la infecció materna després del part i de la infecció quirúrgica, amb el llavat de mans i l’ús dels desinfectants.

Són nombrosos els episodis relacionats amb la sanitat militar i els conflictes bèl·lics, com la posada en marxa del primer servei d’ambulàncies per a evacuar ferits, la intervenció en la guerra de Crimea de Florence Nightingale, fundadora de la infermeria professional o el desenvolupament de la cirurgia reparadora en els mutilats de guerra. A aquest apartat pertany el capítol de major extensió d’aquesta obra, dedicat a la fundació de la Creu Roja.

Sèries televisives de contingut mèdic com ara M.A.S.H. i House serveixen als autors per a reflexionar sobre la realitat i la ficció, mentre que el reflex en els mitjans de comunicació dels casos d’ebola o de la síndrome tòxica mostra els errors en la manera d’abordar una crisi sanitària.

Un llibre àgil i interessant que exposa amb habilitat allò que no sol estar en els llibres d’història de la medicina.

© Mètode 2019 - 102. Ciència i nazisme - Volum 3 (2019)
Departament d'Història de la Ciència i Documentació (UV).