Fa uns quatre anys, si més no, va veure la llum entre la foscor de les escasses publicacions de caire comarcal al nostre país el llibre Geografia Física de l’horta Sud (2002), IX Premi d’Investigació de l’Horta Sud. Dos anys abans, a la mateixa «Col·lecció de Monografies de l’Horta Sud», on ha estat publicada aquesta sentida i sintètica obra geogràfica editada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO), vaig publicar l’obra La comarca de l’Horta Sud. Ecoguia d’itineraris ambientals i culturals. Mirant enrere en el temps pense que l’ordre d’aparició de les dues obres hauria d’haver estat a l’inrevés. Abans, la meua companya geògrafa, Àngels Jiménez, amb Àngels Codoñer, Simon Fos (tots dos botànics) i l’enginyer Santiago Martínez, podrien haver publicat el seu treball i jo hauria pogut beure de l’acurat i rigorós contingut per oferir a la ciutadania uns itineraris ambientals més fonamentats.
En iniciar el treball de camp i de recerca d’informació, fa tan sols deu anys, els treballs de divulgació científica a escala comarcal eren desesperants, escassos o inexistents, pel que fa als temes que tenen a veure amb el que jo anava a treballar i enfocar.
Aquesta obra cobreix un buit imperdonable fins aleshores quant als treballs que tenen les comarques com a marc territorial d’estudi i, a més, ho fa amb un enfocament que té en compte els nous paradigmes ambientalistes en què ens trobem immersos els ciutadans i ciutadanes en aquest inici de mil·lenni. La seua virtut principal té a veure, al meu parer, amb el fet que, tot i ser un treball amb un enfocament clàssic de descripció de la geografia física de l’Horta Sud, ultrapassa per la manera d’enfocar aquesta descripció els treballs acadèmics que fins aleshores s’havien publicat al voltant de la comarca des de l’àmbit de la geografia. Aquest podria ser el cas dels estudis de Burriel de Orueta (1971), amb l’obra La huerta de Valencia. Zona sur. Estudio de geografía agraria. De la mancança d’estudis comarcals a l’Horta Sud valga com a mostra que a la mateixa bibliografia d’aquesta geografia física no trobarem cap altra obra centrada en la comarca.
Però com deia, el fet més rellevant d’aquesta publicació té a veure amb l’aparició d’un enfocament comarcal nou, per paradigmàtic i per les eines emprades. D’aquesta manera els autors han tingut a l’abast noves ferramentes i tecnologies que els han permès –tot i la modèstia de l’edició, tota ella impresa en blanc i negre, que desmereix molt dels mapes, fotos, ortofotos i gràfics– descriure i analitzar el suport físic de la comarca fins a un punt de detall i concreció on no havia arribat mai ningú fins aleshores.
El paradigma ambientalista amera gran part de l’enfocament de tota l’obra ja des de la primera pàgina de la presentació, però és en els darrers fulls, en l’apartat que els autors tenen a bé titular «Paisatge» –subdividit en una introducció, unes notes sobre l’expansió urbanística, l’habitatge i la contaminació tant atmosfèrica, com de les aigües i el sòl–, on les reflexions mediambientals i propostes prenen força, especialment perquè beuen i es fonamenten en el rigor del cos central de l’obra.
Una publicació més que necessària per intentar comprendre –d’una manera didàctica i no excessivament tècnica–, entre moltes altres coses, el que era la comarca de l’Horta Sud i la incapacitat que mostra per suportar totes les transformacions en marxa. Actuacions i infraestructures humanes que la poden acabar convertint en un territori sense els mínims valors de qualitat de vida per als seus pobladors ancestrals.
