El Pla Sud va expropiar al voltant de 300 hectàrees de terra i 800 habitatges i va deixar una ferida a l'Horta que la proposta actual del corredor verd tracta de cosir.
La solució sud o el Pla Sud, és a dir, el desviament del riu Túria per un nou canal al sud de València en resposta a la riuada extraordinària del 1957, va suposar un punt d’inflexió en el creixement urbanístic de la ciutat.
El futur del que resta de l’horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l’especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors. Un dels elements patrimonials millor preservats és la toponímia, a causa del caràcter arcaïtzant propi del llenguatge dels noms de lloc.
[caption id="attachment_4292" align="alignleft" width="194"] Geografia Física de l’Horta Sud. Àngels Jiménez Jiménez, Àngels Codoñer Santamans, Simón Fos Martín i Santiago Martínez Tarazona. Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, Torrent, 2002. 205 pàgines.[/caption] Fa uns quatre anys, si més no, va veure la llum entre la foscor
© P. Tortosa Al llarg d’una investigació doctoral en la dècada dels noranta al voltant de les activitats humanes i infraestructures a la comarca de l’Horta, vaig treballar amb sis variables fonamentals per comprendre la situació del paisatge, del medi ambient i la qualitat d’un indret
Thomas F. Glick (Ohio, EUA, 1934), professor d’història medieval a la Boston University, és sens dubte un dels millors coneixedors del regadiu valencià.
