Sideral
Marta Bretó
autoeditat, 2017, 25 × 21 cm, 128 pàgines
Lloc web de l’autora: https://martabreto.com/
Fotografia és una paraula que procedeix del grec phos (“llum”) i graf (“escriure” o “dibuixar”); és a dir, significa “escriure amb llum”. Per tant, per fer fotografies és habitual buscar llum, i com més, millor. Llavors, per què alguns insensats s’entesten a captar imatges de nit, que és quan hi ha menys llum? La resposta s’ha de buscar en un dels trets més característics de l’ésser humà: la curiositat, indagar nous camins, provar, aplicar el mètode d’assaig i error.
No m’agrada fer la pilota als autors dient que les fotos són extraordinàries i que l’obra és meravellosa… Prefereixo simplement dir que m’agrada, cosa que és una obvietat, ja que en cas contrari no hi hagués col·laborat ni l’hagués difós amb aquesta ressenya. D’altra banda, aquest llibre és especial per a mi i no puc evitar sentir un gram d’enveja, perquè sempre he volgut fer una cosa així, però les obligacions professionals m’han portat per altres camins. Em fa evocar quan de petit passava llargues estones, guia de camp en mà, sota la volta del cel, intentant interpretar el que veia. Sempre he aprofitat els meus viatges per captar «altres cels» i recordo l’emoció que vaig sentir el 1992 quan, en la primera visita a Sud-àfrica, vaig poder contemplar i fotografiar la meva anhelada Creu del Sud. És la més diminuta de totes les constel·lacions, però per a mi la més entranyable des que de petit vaig llegir Els fills del capità Grant, de Jules Verne, on els protagonistes, després de recórrer tot el món, acaben contemplant la menuda Creu del Sud.
«És fascinant veure fotos fetes amb llum que ens arriba d’estrelles desaparegudes»
Sideral no és només un llibre de fotos: a part dels comentaris de cadascuna, la introducció és un bon resum de la història de la fotografia nocturna i fins i tot de l’astronomia. Em sembla especialment simpàtic que s’aparti del costum acadèmic de tractar un microtema amb una tècnica concreta. Ans el contrari, ens delecta amb imatges molt diverses: des de les instantànies de la Lluna fins a les circumpolars que necessiten hores d’exposició, passant per aquelles en què l’autora, Marta Bretó, «pinta amb llum» els elements terrestres, així com alguns seductors experiments fotogràfics, impressionants aurores boreals i fins i tot imatges no exemptes de romanticisme.
Sempre he trobat fascinant veure fotos fetes amb llum que ens arriba d’estrelles desaparegudes, és a dir, que són tan llunyanes que moltes d’elles ara ja no existeixen. Així mateix, m’encanta que abordi de manera planera la nit, que tantes connotacions negatives –fins i tot demoníaques– ha tingut en totes les cultures. Amb Sideral faràs un viatge a les tenebres més suggestives i, quan el finalitzis, no només tindràs ganes de prendre fotos sense llum, sinó que la teva mirada al firmament haurà canviat. Bon viatge!
