Lluitar contra els biaixos de gènere a la velocitat de la llum
Pas García és catedràtica en Física de la Universitat de València
El meu nom és Pascuala García Martínez, però tot el món em diu Pas. Soc catedràtica en la Facultat de Física i forme part de la Unitat Docent d’Òptica Física del Departament d’Òptica i d’Optometria i Ciències de la Visió. Moltes vegades es pensa que l’òptica només consisteix en ulleres, però en realitat és la part de la física que estudia les lleis i els fenòmens de la llum a través de làsers, òptica quàntica, visió, optoelectrònica, etc. Jo, concretament, estudie la difracció i la polarització de la llum. Durant alguns anys he treballat a implementar sistemes òptics per a fer diferents operacions. El fet d’utilitzar-hi la llum fa que els processos s’obtinguen a la velocitat d’aquesta, de manera que tot va molt més ràpid que quan es fa ús de l’electrònica. Després, al llarg dels anys, he anat canviant a l’estudi de les pantalles de cristall líquid i la seua aplicació en difracció i polarització. Aquests dispositius els veiem cada dia, ja que els tenim en els monitors, mòbils, tauletes, etc.
Pense que som responsables d’intentar fer que la nostra investigació servisca per al benestar de la societat. En aquest sentit, hem trobat aplicació del que investiguem a la dermatologia, perquè s’ha observat que, en funció de la polarització de la llum que s’usa per a examinar la pell en pacients, s’hi poden visualitzar i detectar millor melanomes i altres patologies dermatològiques. És a dir, es poden veure coses que d’altra manera no es veurien. I això és molt important per a fer un correcte diagnòstic.
Un altre aspecte que m’ocupa molt de temps és treballar perquè hi haja més dones en ciència i tecnologia. Sempre he sigut l’única dona en el meu grup d’investigació i moltes vegades em sentia molt aïllada, fins al punt de plantejar-me si no encaixava en el món de la recerca. Després em vaig adonar que no era un problema meu, era un problema de com hem socialitzat la investigació. Em vaig unir a l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) en el 2002 i em va encantar: vaig entendre la necessitat de dedicar part del meu temps a això si volem canviar les xifres. A física, les dones que investiguem representem al voltant d’un 20-22%. Des de fa vint anys, he estat participant i formant-me en qüestions de gènere i ciència, coneixent gent i he anat creixent i agafant responsabilitats en aquest sentit. I he conegut moltes dones que han sigut referents en la meua vida: Capitolina Díaz, Pilar López Sancho o María Josefa Yzuel, entre moltes altres.
També he format sempre part de la Comissió de Polítiques d’Igualtat a la Universitat de València, he dirigit la Comissió d’Igualtat a la Facultat de Física fins a 2022, i des del 2018 soc la presidenta del Grup Especialitzat de Dones en Física de la Reial Societat Espanyola de Física. En la nostra disciplina, tenim molta faena perquè en som molt poques. Visibilitzar aquestes xifres és perspectiva de gènere, però també és necessari estudiar l’impacte de gènere a la investigació. A física, hi ha molt a dir en aquest aspecte. Per exemple, ara que estic treballant en col·laboració amb professionals de la medicina i t’adones d’aspectes com que no és el mateix quan una dona va a tractar-se la pell que quan ho fa un home. Això s’ha de tindre en compte: és importantíssima la perspectiva de gènere en la recerca si volem fer una ciència per a tothom.
