«Mercaderes de la duda» de Naomi Oreskes i Erik M. Conway

La ciència sota sospita

Mercaderes de la dudas
Cómo un puñado de científicos ocultaron la verdad sobre el calentamiento global
Naomi Oreskes y Erik M. Conway.
Traducció de José Manuel Álvarez-Flórez.
Swing. Madrid, 
2018. 472 pàgines.

Durant la campanya electoral que el va dur a la presidència dels EUA, Donald Trump es va referir al canvi climàtic com a un «engany». Tot i que després ha matisat les seues paraules, els seus actes no ho han fet: una de les primeres conseqüències climàtiques de la seua arribada a la Casa Blanca va ser l’anunci de la seua intenció d’abandonar l’Acord de París i alguns dels seus nomenaments en càrrecs de responsabilitat ambiental i científica han recaigut precisament en negacionistes del canvi climàtic. Com és possible que un fet que compta amb el consens de la comunitat científica des de ja fa dècades continue generant controvèrsia en alguns sectors de la societat? El llibre que ara ha traduït a l’espanyol l’editorial Capitán Swing respon a aquesta pregunta reconstruint de manera meticulosa la història que explica com un grup de científics «va combatre les proves científiques i va escampar confusió sobre molts dels assumptes més importants de la nostra època». Un llibre clau per a comprendre la percepció pública del canvi climàtic i que incomprensiblement no ha estat traduït a l’espanyol fins ara, vuit anys i un documental després de la publicació de la seua primera edició en anglès.

Els historiadors de la ciència Naomi Oreskes i Erik M. Conway relaten en Mercaderes de la duda com es construeix una campanya per introduir l’ombra de la sospita en la societat sobre un fet que no genera ja dubtes en la comunitat científica. Una estratègia que va posar en marxa la indústria del tabac als anys cinquanta davant les evidències que fumar provocava càncer, i que s’ha continuat utilitzant en altres qüestions com el forat de la capa d’ozó, la pluja àcida i finalment el canvi climàtic, sempre amb interessos econòmics o polítics darrere.

Il·lustració: Perico Pastor

Les empreses de cigarrets es van adonar molt prompte de quin era el camí per a qüestionar les evidències científiques que els posaven en una mala situació. «La indústria del tabac havia comprès que es podia generar la impressió que hi havia debat simplement formulant preguntes, independentment que es conegueren les respostes i no foren favorables a la seua causa», expliquen els autors. Sembrar el dubte –mercadejar amb el dubte, en diu el llibre– era suficient. Anys d’ocultació de dades, de finançament d’estudis i de creació de grups d’experts afins que provocaren que en 2006 la indústria fora declarada culpable per tribunals nord-americans d’haver «ideat i executat un pla per a enganyar consumidors i potencials consumidors» sobre els riscos de fumar. Però la tàctica li havia funcionat durant anys gràcies a centrar-se en allò que la ciència no podia demostrar i obviar allò que la ciència sí que sabia amb certesa.

Desinformació, confusió, atacs personals a científics… En aquest procés de difondre el dubte, el treball d’Oreskes i Conway assenyala els periodistes i els mitjans de comunicació com una peça clau en el tauler. El periodisme de declaracions i la pràctica de presentar sempre les dues posicions davant un tema com a mostra d’objectivitat han ajudat a estendre l’escenari del dubte. Una equidistància periodística que, si bé pot ser necessària en altres qüestions, quan estem davant de fets científics el que fa és posar al mateix nivell fets consensuats per la comunitat científica amb l’opinió d’un grup reduït de científics. I en els casos que ens presenta el llibre, aquest grup ni tan sols havia de ser especialista en la qüestió a tractar. De fet, sovint els mateixos científics que van posar en dubte que el tabac produïa càncer serien els que anys després qüestionarien les causes antropogèniques del canvi climàtic. Els noms de Frederick Seitz i Fred Singer, al costat d’altres, van apareixent al llarg del llibre en episodis diferents però associats a les mateixes pràctiques dubtoses.

«Mercaderes de la duda és un llibre revelador que posa sobra la taula la naturalesa de la desconfiança cap a la ciència»

És esgarrifós comprovar les tàctiques i falta d’escrúpols que es van exhibir a l’hora de dur a terme aquestes campanyes. Com el cas dubtosament ètic en què Singer va incloure la signatura de Roger Revelle en un article en què s’afirmaven idees que anaven en contra d’allò que aquest últim –un dels primers científics a parlar de causes antropogèniques del canvi climàtic– havia defensat durant tota la seua carrera. O els atacs furibunds que va rebre Ben Santer després que aquest modificara el seu text, inclòs en el segon informe de l’IPCC sobre les causes del canvi climàtic, seguint les avaluacions dels revisors científics. Un fet que només pot evidenciar dues coses: o un total desconeixement del funcionament del procés de publicació científica o una intenció de produir desconfiança amb mala fe. I venint de científics que, almenys en els seus inicis, van participar en projectes científics de primer nivell, no sembla el primer cas.

A vegades, i sense justificar-los, els autors semblen voler posar-se en la pell d’aquests científics, alguns dels quals havien participat en el projecte Manhattan i havien estat en actiu durant els anys de la Guerra Freda, que veien en la tecnologia i el lliure mercat els sinònims del progrés i de la llibertat. Qualsevol qüestió que posara en dubte aquestes màximes posava en perill la seua pròpia visió del món. I en aquest sentit es van dedicar a atacar tota aquella ciència que no els «agradava», treballant directament o indirectament per a interessos econòmics i polítics.

«El dubte és crucial per a la ciència […], però també la fa vulnerable a la distorsió, perquè és fàcil utilitzar inseguretats fora de context i donar la impressió que tot està per resoldre», asseguren els autors. En aquest sentit, Mercaderes de la duda és un llibre revelador, molt recomanable per a científics, periodistes i públic en general, que posa sobre la taula la naturalesa de la desconfiança cap a la ciència. I no només per la necessitat de «saber», sinó com a pilar bàsic del funcionament de la democràcia. Un estudi recent publicat en la revista de l’Associació Europea de Salut Pública alertava que una coneguda companyia de begudes estava finançant investigacions que servien als seus interessos comercials enfront dels esforços per a reduir el consum de sucre en la població. Una estratègia que, si llegiu Mercaderes de la duda, us resultarà estranyament familiar, i ens fa refermar-nos en la convicció que conèixer el funcionament de la ciència és necessari davant les campanyes interessades que intenten «mercadejar amb el dubte» en el futur.

 

© Mètode 2018 - 99. Interconnectats - Tardor 2018

Cap de redacció de la revista Mètode.