L’obra se centra en dos temes íntimament relacionats: com es va poder produir la transició entre la química i la biologia al nostre creatiu planeta, fa potser 3.900 milions d’anys, i com la creativa ment de la nostra espècie cerca sintetitzar vida als laboratoris.

En aquest assaig, Salvador Macip explora els elements que fan de la naturalesa humana un fet tan excepcional.

Tiempo de incertidumbre tracta els orígens de la física contemporània. La narració retrata alguns dels personatges més importants d'aquest àmbit durant del segle XX.

Genes de colores conta i documenta una història, la del coneixement de les bases genètiques dels colors en els animals.

El llibre Ishi, el último de su tribu ens permet mirar per la finestra dels yahi, un poble extingit. Ens explica com era el seu poble, els seus déus i herois.

Cómo comemos és una bona lectura que ens mostra que la solució al problema de la malnutrició mundial no passa per una única via, sinó que, de fet, moltes caben dins la nostra cistella de la compra.

Els llibres La mujer invisible i El género y nuestros cerebros tenen en comú la reivindicació d’una bona ciència, que permeta enfrontar-se sense prejudicis a les diferències (o similituds) entre homes i dones.

El llibre de Mark O’Connell Cómo ser una máquina s’endinsa de ple en el transhumanisme. Des d’un plantejament periodístic, i amb una soltesa estilística admirable, O’Connell visita els diferents prohoms d’aquestes disciplines i va exposant els seus plantejaments.

David Reich reconstrueix  allò que es coneix de les poblacions i dels fluxos migratoris que es van anar estenent per tots els continents.

El llibre de Montoliu exposa com ha arribat als laboratoris l’edició genòmica i, en particular, la tecnologia CRISPR.

Un llibre revelador que posa sobre la taula la naturalesa de la desconfiança cap a la ciència, un pilar bàsic del funcionament de la democràcia.

L'obra explica l'evolució humana com a resultat de la imaginació.

Si fins ara vèiem només els microbis com a enemics, amb Yo contengo multitudes Ed Yong vol que passem a considerar-los aliats.

L’investigador i oncòleg Siddharta Mukherjee ha aconseguit de nou que un assaig d’alta divulgació siga un èxit. A El gen ens acosta a la història «de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna».

La memoria secreta de las hojas ens permet endinsar-nos en el dia a dia del treball de laboratori, que requereix tècnica, paciència i grans dosis de dedicació.

L’historiador Yuval Noah Harari ha encunyat el terme d’Homo deus per referir-se a l’home del futur. El seu llibre Homo Deus. Una breu història del demà s’ha convertit en un autèntic best-seller, i amb motiu: es tracta d’una crònica, tan enlluernadora com interessant, que explica com serà el futur de la humanitat.

L’autora, la historiadora i escriptora Andrea Wulf, vol rescatar així de cert «oblit» Humboldt per atorgar-li el paper que li pertoca com a pare de l’ecologia.