‘Yo contengo multitudes’, d’Ed Yong
Els estranys que hi ha en nosaltres
«Els microbis són importants. Els hem ignorat. Els hem temut i odiat. I és hora de valorar-los, perquè en cas contrari la nostra comprensió de la biologia humana seria molt pobra. En aquest llibre em propose mostrar en què consisteix en realitat el regne animal, i com de meravellós esdevé quan el veiem com el món d’associació i cooperació que veritablement és.» Aquest passatge, que es troba entre les pàgines 24 i 25 de Yo contengo multitudes, és el primer que vaig subratllar mentre llegia el llibre.
Ja hi ha qui considera Yo contengo multitudes com una obra fonamental de ciència divulgativa, com ho va ser en el seu moment El gen egoista de Richard Dawkins. Aquest llibre del divulgador Ed Yong, publicat el 2016 sota el títol I contain multitudes i editat en espanyol al setembre del 2017, ens convida a mirar-nos a nosaltres mateixos no sols com a individus, sinó com a arxipèlags o cadenes d’illes habitades per microbis, o com a zoos, o com «receptacles interdependents dels microbiomes que conformen tots els éssers vius». Yong refuta l’afirmació d’Orson Welles quan va dir «naixem sols, vivim sols i morim sols». També assegura que, quan Neil Armstrong i Buzz Aldrin van plantar els peus a la Lluna, «també van aconseguir que el gènere microbià fera passos de gegant». En definitiva, jo sóc jo i la meua microbiota.
Al llarg de 291 pàgines estructurades en deu capítols (la resta fins a les 416 correspon a les notes, les referències bibliogràfiques, els agraïments, una llista d’il·lustracions i l’índex alfabètic), Yong es proposa mostrar-nos «l’increïble univers que existeix en l’interior dels nostres cossos». Però també vol que aprenguem molt sobre «els orígens de les nostres aliances amb els microbis» i com ells «esculpeixen els nostres cossos i modelen la nostra vida quotidiana». A més, alerta que la interrupció de l’associació «cordial» amb aquests éssers posa en perill la nostra salut, i avança que «podem evitar aquests problemes manipulant el microbioma en el nostre benefici». I tot això ho fa de la mà de científics i científiques que han dedicat la seua vida a entendre el món microbià, «sovint fent front al menyspreu, al rebuig i al fracàs».
«Si fins ara vèiem només els microbis com a enemics, Ed Yong vol que passem a considerar-los aliats»
Així, per les pàgines de Yo contengo multitudes desfilen desenes de professionals com ara Rob Knight, cuidador del zoològic de San Diego i especialista en vida microscòpica. Amb un bastonet de cotó arreplega els microbis que viuen en el morro del pangolí Baba. O Anton van Leeuwenhoek, reconegut com la primera persona que va veure microbis, ja el 1675, incloent-n’hi els seus. També ens parla de Neil Bekiares, investigador en un laboratori de la Universitat de Wisconsin-Madison, i de la directora d’aquest laboratori, la zoòloga Margaret McFall-Ngai. Amb ells descobrim l’associació entre el calamar hawaià i els seus bacteris, que són els que permeten que aquest es confonga amb l’entorn.
Així doncs, si fins ara ignoràvem els microbis o els vèiem només com a enemics, Yong vol que passem a considerar-los aliats, també del nostre sistema immunitari. Així ho expressa: «La idea tradicional del sistema immunitari és plena de metàfores militars i termes que expressen antagonismes. El percebem com una força defensiva que discrimina entre el propi organisme (les nostres pròpies cèl·lules) i organismes aliens (microbis i altres coses), i eradica aquests últims. Però ara veiem que els microbis abans que res configuren i afinen el nostre sistema immunitari.»
Yong també critica els qui parlen de «microbis bons» i «microbis dolents», una classificació que, per al divulgador, és més pròpia de les rondalles infantils i no és adequada per a descriure «les complicades, conflictives i contextuals relacions del món natural». Aquesta concepció dels microbis com quelcom perillós, brut o repugnant podria tenir els seus orígens en persones com Louis Pasteur, «un arrogant i polèmic químic francès», segons Yong, el qual també felicita els biòlegs que s’ocupaven d’estudiar els microbis d’una manera que per fi va permetre veure’ls sota una llum molt diferent «mentre els teòrics dels gèrmens monopolitzaven l’atenció pública identificant un germen patogen darrere d’un altre».
Pàgina a pàgina, capítol a capítol, Yong se serveix de nombrosos investigadors per reforçar les seues idees, la tesi del llibre. Així, cita John Rawls, el qual ha treballat amb ratolins i calamars lliures de gèrmens, per subratllar que «els microbis són una part necessària de la vida animal. No cal desfer-se’n». I és que els microbis ja eren els amos del planeta molt abans que arribaren els animals i moltíssim abans d’arribar nosaltres, els humans.
No cal caure tampoc en el bonisme. Fins i tot en el cas dels microbis que viuen en nosaltres habitualment, poden ser bons en l’intestí, però perillosos en la sang, per exemple; tot depèn del context. «Així com una mala herba pot ser una bella planta en un lloc que no li correspon, els nostres microbis poden tenir un valor inestimable en un òrgan, però ser perillosos en un altre, o essencials dins de les nostres cèl·lules, però letals fora s’aquestes», aclareix.
Els estudis actuals ja estan obligant els científics a examinar diferents aspectes del comportament humà a través de la lent microbiana, explica Yong. Per què els nens amb autisme són més propensos a tenir problemes intestinals? Per què perdem la gana quan el nostre estat d’ànim canvia, i el nostre estat d’ànim canvia quan tenim gana? Per què les persones alcohòliques sovint pateixen depressió o ansietat? La resposta la trobem en els microbis intestinals, i en Yo contengo multitudes.
Diu Yong que, igual com es tria la pel·lícula o el grup musical favorit, no és estrany que els científics que escriuen sobre microbiologia ben sovint trien el seu bacteri favorit. El seu és Wolbachia, un bacteri capaç de manipular la vida sexual dels seus hostes, fent-los patir, tornant-los estèrils o provocant-los la mort, però també responsable de salvar algunes fulles de pomera de l’esgrogueïment i la mort pròpia de la tardor. Un microbi molt versàtil que, com bé ens ha anat explicant Yong al llarg del llibre, «en aquesta naturalesa polifacètica, no està sol». Tampoc nosaltres estem sols; contenim multituds.
