El fisonomista Lavater escrivia que qui produeix més que la resta, posseeix vigor; qui elabora més i millor, talent, i qui crea una cosa única, geni. Richard Feynman va ser d’aquesta última classe, i des de molt jovenet, com explica el professor del CSIC Jesús Navarro, va ser conegut com el «cas Feynman». Tenia un do especial, una aptitud única, una disposició particular per a –més que crear– resoldre el que altres no havien aconseguit solucionar. Aquest llibre se centra en l’estudi de les seues contribucions científiques, especialment en l’electrodinàmica quàntica. És un text atractiu per a tota mena de lector, molt clar i ben il·lustrat, amb nombrosos requadres que expliquen la vida dels principals científics implicats (Oppenheimer, Schwinger, Tomonaga, Dyson…). Parlar de Feynman és, com adverteix l’autor, parlar de tota la física del segle xx. Però encara així, preval el caràcter extravertit d’aquest científic, la seua disposició constant al comentari jocós, a l’anècdota inspirada. Feynman sempre és divertit, fins i tot quan parla seriosament. A vegades els genis poden ser molt antipàtics (com ara Newton), pesadament bromistes (l’insaciable Gamow) o senzillament estúpids (com Watson, amb els seus comentaris racistes i masclistes). La persona Feynman sempre va estar a l’altura del seu geni, i home i obra s’igualen en un mateix i inaudit vèrtex. De vegades, com adverteix Jesús Navarro, algunes celebrades anècdotes són massa boniques per a ser veritat, però en aquest llibre en trobareu moltes que són inqüestionablement certes. Com la seua demostració dels motius pels quals es va produir l’accident del transbordador Challenger, o la seua afició a participar en festes i tocar els bongos, o la furgoneta decorada amb els seus diagrames (els famosos diagrames de possibilitats que un electró i un positró interaccionen intercanviant un fotó), o la seua amistat amb el propietari d’un topless, al qual sovint acudia per meditar sobre un problema, sense por que ningú no el destorbara. Per això, les conferències tan brillants que pronunciava, recollides en tres mítics volums vermells, són un tresor per a la major part dels físics. Feynman continua sent el gran professor de professors, l’home a imitar, el científic que tot amant de la física porta en ment, potser per damunt d’Einstein. Quan va morir, els estudiants del Caltech van penjar una gran pancarta a la façana principal de la biblioteca, amb el lema «We Love you, Dick». Perquè qui crea una cosa única i, a més, arriba a l’ànima dels seus admiradors, esdevé un mite. I Lavater hi estaria d’acord.
