«Los diez experimentos más hermosos de la ciencia», de George Johnson

Los diez experimentos más hermosos de la ciencia
George Johnson
Traducció de Joan Lluís Riera. Ariel. Barcelona, 2008. 243 pàgines.

Certament, qualsevol estudiant de ciències coneix un compendi dels fets científics, estructurat i lligat al paradigma actual. No obstant això, és evident la poca formació en història de la ciència que hom posseeix, fins i tot els docents i, massa sovint oblidem que els descobriments que han capgirat el nostre coneixement de la natura els han fet persones que han viscut en una època concreta i, per tant, han estat influïts pel seu entorn familiar i social, han hagut de superar entrebancs o fracassos i, malgrat tot, han aconseguit conformar un nou paradigma en la matèria estudiada, tot superant les visions errònies anteriors.

Actualment qualsevol experiment dissenyat per arrancar un bri de coneixement a la natura costa milers, si no milions d’euros. Només cal pensar en el nou accelerador de partícules del CERN per posar un exemple. Tanmateix, fa un centenar d’anys la investigació era un treball solitari. De vegades un científic d’esperit curiós es feia una pregunta i persistia fins que trobava una resposta. Com digué un jove Einstein en veure una brúixola per primera vegada: darrere del moviment de l’agulla ha d’haver-hi alguna cosa profundament amagada.

Els experiments recollits en aquest llibre per George Johnson, periodista científic del New York Times, destaquen per la bellesa, entesa en el sentit clàssic del terme, i per la senzillesa, tant pel que fa als aparells utilitzats, com per l’anàlisi dels resultats. A més, han resultat cabdals per al progrés de la ciència.

Passegem per les vides privades i públiques de personatges com Galileu, Newton, Lavoisier, Faraday, etc. fins arribar a Millikan. Però no només hi trobem físics o químics, sinó també metges com Harvey, el descobridor de la doble circulació de la sang; Galvani, el de l’electricitat animal, o Pavlov i el conductisme.

Coneixerem el clàssic experiment de les rampes de Galileu, que mesurà la caiguda d’unes boles sense cronòmetre. Veurem com Newton descobrí la descomposició de la llum arran d’una epidèmia de pesta. Sabrem de l’hipotètic flogist i del naixement de la química moderna amb Lavoisier, o del calòric i el començament de la termodinàmica amb Joule. Entendrem experiències belles i ben conegudes com la de Millikan de les gotes d’oli suspeses en l’aire per mesurar la càrrega de l’electró i descrites com estels resplendents. Uns científics que van haver de lluitar contra la ciència establerta i, a més, hagueren de suportar l’enveja d’uns altres que, dedicats a la mateixa recerca, no hi arribaren a temps o no hi posaren l’enfocament adient.

En aquest llibre descobrireu un noble científic que es clavava un estilet a l’ull, aquell físic respectable assetjat per una insigne matemàtica, el fisiòleg i el físic que competien a tota ultrança per explicar el mateix fenomen, la trobada casual de dos físics als Alps quan mesuraven la calor causada per una cascada o l’antic mariner obsessionat per la velocitat de la llum.

© Mètode 2009 - 62. Tot sobre la mare - Número 62. Estiu 2009
POST TAGS:
Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.