‘Matèria vivent, vida pensant’, d’Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Sempre he cregut que una llengua ha de poder expressar-se en tots els gèneres possibles i això també inclou l’assaig. Sobretot –ho recalco– en el camp de la divulgació científica. Al capdavall, el paper d’aquesta és fonamental a l’hora de posar a l’abast del lector comú el coneixement científic. És a dir, de difondre la ciència de manera entenedora, amena i erudita. Qualsevol societat que es vulgui desenvolupada i plenament moderna ha de fer l’esforç d’aproximar les disciplines científiques al públic general. Perquè el coneixement és poder, i aquest poder ha d’arribar a tothom sense traves. Socialitzar el coneixement –també en català– és una manera de construir una societat més crítica i lliure.

Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana. Eudald Carbonell I Jordi Agustí. Cossetània Edicions. Valls, 2020. 224 pàgines.

En aquest sentit, l’assaig de divulgació Matèria vivent, vida pensant (Cossetània Edicions, 2020), d’Eudald Carbonell i Jordi Agustí, és una proposta que apunta en aquesta direcció. Un treball altament conceptual que es fonamenta en dues premisses bàsiques: posar al dia els coneixements sobre la teoria de l’evolució en les seves facetes cultural i biològica i, així mateix, plantejar com aquest saber pot esdevenir praxi transformadora. Escrit a quatre mans i dividit en dues parts, els autors s’endinsen en les coordenades del pensament evolucionista. I si bé en la primera part de llibre –Agustí, «matèria vivent»– hi predomina la perspectiva biològica en contrast amb el caràcter cultural de la segona –Carbonell, «vida pensant»–, hi ha un denominador comú que travessa el conjunt de l’obra que ens ocupa: la preocupació per la utilitat del coneixement en la concreció –i gènesi– d’una consciència d’espècie que cal consolidar en nom del futur del nostre planeta.

L’ambició intel·lectual i un estil sense concessions fan de Matèria vivent, vida pensant, tot un assaig eclèctic i exigent. De vegades, els conceptes –com els arbres– no deixen veure el bosc. Es troba a faltar un glossari a la part final per als lectors menys especialitzats. I tanmateix, l’itinerari multidisciplinari que se’ns proposa –biologia, ecologia, etnografia, arqueologia– és una síntesi fascinant de la complexitat de la nostra espècie en el camí cap a la seva humanització definitiva. De fet, s’ha de llegir amb l’esperit d’un llibre de viatges, perquè així ens ho demana l’exposició i l’estructura de l’assaig mateix: un viatge que recorre la distància que separa la constitució de la matèria vivent del sorgiment inesperat –quite by chance, que diria Carl Sagan– de la vida pensant.

Vida pensant que Carbonell i Agustí articulen al voltant de la idea de pensar-nos com a espècie. De traçar el nostre destí a partir del saber científic i de la capacitat que tenim de meditar –i projectar– el que volem. La lògica direccional del coneixement socialitzat pot revertir l’aleatorietat de la selecció natural. És la seva una perspectiva segons la qual la noció de consciència operativa ha de tenir un paper cabdal en la humanització de la nostra espècie. No som mers actors passius. Ben al contrari: som els deutors d’un llegat singular i únic. Preservar-lo és a les nostres mans. Un deure –i un envit– que no podem obviar.