Molinos y gigantes. La lucha por la dignidad, la soberanía energética y la transición ecológica
Jaume Franquesa
Traducció d’Elena Pérez San Miguel.
Errata Naturae, 2023. 502 pàgines.
M’agraden els llibres que encapçalen els seus capítols amb cites evocadores que volen resumir l’essència del que llegirem. Com diu una de les cites presents en aquest llibre, el negoci de l’energia eòlica és un altre exercici de poder que fa servir la natura com a instrument. Així, encara que l’obra aborda i il·lustra el desenvolupament de l’energia eòlica en el context del sud de Catalunya, el seu abast és molt més gran. Hem d’assaborir els detalls paisatgístics, els matisos de llibre de viatges que ens proposa l’autor, i el vernís etnogràfic amb què se’ns presenten aquestes comarques una mica deprimides i històricament relegades, però sense perdre de vista la fondària dels dilemes que es tracten i el seu abast global. N’és una bona prova l’aparatós entramat teòric en què es basen les reflexions de l’autor, ratificat per l’abundant bibliografia i notes, que gairebé ocupen una cinquena part del llibre.
La principal tasca que es proposa Jaume Franquesa és indagar sobre l’oportunitat perduda per a fer un veritable canvi social aprofitant l’apressant transició energètica. La història de l’energia eòlica al territori proposat n’és un exemple nítid. Hem d’esperar fins al capítol 5 per comprendre com s’ha malmès una energia que hauria de ser neta, tant en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, com en les relacions entre camp i ciutat, fins a convertir-se en una altra forma d’enriquiment centralitzada que amb prou feines reparteix molles entre els veritables custodis del territori i els seus recursos. Igual que ja va passar amb altres territoris, com la serra del Segura i la seua aigua (dedicada al regadiu de territoris àrids llunyans), o la seua fusta (base de la construcció naval als segles xviii i xix), aquests hinterlands (terme alemany que significa ‘la terra que hi ha darrere’ d’una ciutat o un port) són llocs oblidats que es miren amb cert menyspreu o pena (fins i tot se’ls considera com una càrrega) justament per aquells que aprofiten els seus recursos. El llibre, en aquest sentit, serveix per a reivindicar la importància clau d’aquestes regions i els seus habitants.
El camí que ens proposa Franquesa per mostrar l’esdevenir d’una eòlica verda a una eòlica negra, tal com es defineix al llibre, es desgrana en diversos capítols que contextualitzen la història del desenvolupament d’aquesta regió. Des del sorgiment de la resistència camperola a finals del segle xix fins a la Guerra Civil i les instal·lacions nuclears, passant pels anomenats miracles econòmics del període postfranquista i principis de la UE. Aquest esdevenir no és aliè al que passa al món, i discorre en paral·lel al desenvolupisme, la migració del camp a la ciutat, les diverses crisis energètiques o els creixents problemes mediambientals del planeta. Molinos y gigantes és una història de promeses incomplertes al voltant de l’energia nuclear, primer, i l’eòlica, després, que mostra com un discurs de lluita per la dignitat pagesa ha ressonat a través de les generacions en relació amb les repetides rondes de desenvolupament industrial i l’expropiació de terres agrícoles a tota la regió.
