A mesura que ens endinsem en el segle XXI es fan més evidents les crisis climàtica, energètica o de recursos materials, i com aquestes, combinades, en provoquen d’altres com ara la pèrdua de biodiversitat, l’alimentària o, totes juntes, una crisi social de dimensions globals i que s’ha definit com a col·lapse civilitzatori. Aquest terme genera molta controvèrsia, però esdevé un marc referencial molt clarificador del que està suposant la degradació constant de la societat occidental i que, inevitablement, arrossega el sud global. Totes i cadascuna d’aquestes crisis podrien ser considerades com a símptomes d’una malaltia (el sistema capitalista), que lluny de mostrar indicis de recuperació ha esdevingut crònica. Tot sembla indicar que, malgrat els advertiments, les evidències acumulades, les diagnosis i les propostes de tractaments per mitigar o revertir la malaltia, la nostra civilització continua avançant cap a l’escenari del col·lapse.
No és l’esperit d’aquest dossier recrear-s’hi, sinó, més aviat, presentar les causes d’algunes d’aquestes crisis, proposar escenaris de canvi que puguen reconduir la situació i, en definitiva, convidar a la reflexió col·lectiva.
Així, ens aproparem, en un primer article de Ferran Puig, als escenaris que es deriven de la crisi climàtica, als riscos a què ens enfrontem si superem certs llindars i a les conseqüències que tindran, per exemple, en el sistema alimentari. Marta G. Rivera hi aprofundeix tot posant damunt la taula com aquest sistema no només pateix els efectes del canvi climàtic, sinó que també n’és un dels causants. Tanmateix, aporta propostes transformadores i carregades d’esperança que van des d’un canvi del mateix sistema productiu als canvis que caldria introduir en la dieta o en els models de governança. En un tercer article Antonio Valero i Alicia Valero ens parlen, amb exemples molt entenedors, de la impossibilitat d’una transformació ecològica que no vaja acompanyada d’un descens del consum de matèries primeres i d’energia. Amb esperit divulgatiu i amb tot el rigor científic, exposa com l’extracció de recursos, el reciclatge i la pretesa economia circular es troben sota l’imperi de les lleis de la termodinàmica, i com aquestes, malauradament, fan inviable l’actual model de creixement.
Tanca el dossier una entrevista a Yayo Herrero, que aposta clarament per un model ecofeminista com a eixida a l’atzucac en què ens trobem. Un model que posa la vida al centre de totes les polítiques de transició ecosocial i que treballa per la seua sostenibilitat en el marc de l’entorn natural en què es desenvolupa.
