«Obras reunidas. Volum I», d’Iván Illich

132-55

Obras reunidas. Volum I. Iván Illich. Fondo de Cultura Económica. Mèxic, 2006. 763 pàgines.

Iván Illich (Viena, 1926 – Bremen, 2002), d’origen i vincles familiars i culturals molt diversos (austríacs, croats, sefardites, mexicans, nord-americans, alemanys), va ser un dels grans pensadors del segle xx. La seua formació era sòlida i ampla tant en el camp científic com en l’humanístic: estudià química i cristal·lografia en les universitats de Florència i Roma; filosofia i teologia en la Universitat Gregoriana de Roma (fou ordenat sacerdot catòlic); història en la Universitat de Salzburg… Ocupà càrrecs de responsabilitat com a sacerdot a Nova York i a Puerto Rico, on impartí docència en la Universitat estatal; fou investigador i professor en el departament de Sociologia de la Universitat Fordham de Nova York; professor invitat de les universitats de Kassel, Berkeley, Marburg i Filadèlfia: ocupà la càtedra Karl Jaspers de la Universitat de Oldenburg; va fer estades d’estudis a l’Índia, Indonèsia i Pakistan. Impressionant poliglot, dominava, a part dels clàssics llatí i grec, pràcticament tots els idiomes moderns del món occidental, a més de l’urdu, hindú i d’altres d’asiàtics…

El seu esperit crític i coherent l’allunyà de les institucions eclesiàstiques i acadèmiques, incompatibles amb el seu concepte de llibertat de pensament. Particularment fructífera fou la seua etapa (1966-1976) en el Centre Intercultural de Documentació de Cuernavaca (Mèxic) del qual fou cofundador i on, a través de nombrosos seminaris, es discutiren en profunditat les alternatives institucionals en la societat tecnològica. Allà acudiren estudiosos de tot el món, particularment de Llatinoamèrica, que el van convertir en potent focus intel·lectual i crític. Des de 1991 era professor invitat especial de la Universitat de Bremen, on, víctima d’un càncer, li sorprengué la mort el 2002.

«Un comú denominador de tota l’obra d’Illich, és la denúncia de “llindars crítics” més enllà dels quals els denominats “avenços” es tornen destructius»

Durant la dècada dels setanta del passat segle, el nom d’Illich ocupà grans espais en els mitjans de comunicació de tot el món. Els seus llibres causaren un gran enrenou per tot arreu i foren traduïts a desenes d’idiomes. Es tractava de llibres revulsius en els quals l’autor posava en dubte la utilitat i el profit general dels denominats «grans avenços» de la humanitat i de les institucions que els han fet possibles. A diferència d’altres obres semblants, més o menys pamfletàries, els llibres d’Illich es fonamentaven en una enorme aportació de dades i xifres de tota credibilitat tractades amb un rigor lliure de prejudicis i respectant les més estrictes normes del mètode científic.

En poc de temps el radical contestatari Illich adquirí un gran prestigi internacional i fou requerit com a conseller per les més diverses institucions i personalitats polítiques, entre elles Indira Gandhi, el xa de Pèrsia, Georges Pompidou, el president peruà Juan Velasco, etc.

Particular impacte causaren tres dels seus llibres:

Deschooling Society, de 1971 (traduït a l’espanyol el 1975 com La sociedad desescolarizada) en què denunciava els programes escolars del món occidental com a formadors de persones competitives i consumidores en lloc de crítiques i responsables.

Energy and Equity, de 1974 (traduït a l’espanyol el mateix any com Energía y equidad), on demostra que el consum energètic desenfrenat dels països industrialitzats aprofundeix acceleradament les diferències entre rics i pobres.

I Limits to medicine: Medical Nemesis, de 1975 (publicat el mateix any en espanyol com Némesis médica: la expropiación de la salud ) on, fent un balanç dels beneficis i dels danys deguts als avenços en mitjans diagnòstics i terapèutics (iatrogènia) arriba a la conclusió que els resultats són més aviat negatius.

Un comú denominador d’aquests llibres, i en general de tota l’obra d’Illich, és la denúncia de «llindars crítics» més enllà dels quals els denominats «avenços» es tornen destructius de la natura, de l’individu i de la cultura humana: els transports ens atrofien els músculs per manca d’exercici; les escoles obstaculitzen una autèntica i profitosa educació dels nostres infants; els hospitals i, en general, els sistemes sanitaris són causa de nombroses malalties, etc.

És evident que aquesta crítica radical de totes les institucions modernes, que presenta com a responsables de provocar el contrari d’allò que teòricament pretenen, va resultar insuportable per a tots aquells que n’obtenen guanys personals i socials. Potser això contribuí a fer que molts llibres ­d’Illich no foren reeditats, els seus nombrosíssims articles en els diaris i revistes més prestigiosos anaren disminuint i les invitacions a pronunciar conferències en moltes universitats i cercles intel·lectuals anaren fet-se cada vegada menys freqüents.

Davant aquest panorama, quan pareixia que la ingent obra d’Ivan Illich amenaçava de caure en l’oblit, resulta particularment oportuna l’aparició, quasi simultàniament en francès i en espanyol, del primer volum de les seues obres reunides. En espanyol ho ha fet el Fondo de Cultura Económica de Mèxic. El volum inclou els llibres Alternativas (amb una introducció d’Erich Fromm), La sociedad desescolarizada, Energía y equidad, La convivencialidad, Desempleo creador i Némesis médica.

L’obra va precedida d’un llarg prefaci (26 pàgines) de Jean Robert i Valentina Borremans, antics col·laboradores d’Illich. Amb raó el qualifiquen d’«esperit medieval ancorat en el segle xx» i de ser
«el més lúcid dels crítics de la societat industrial». L’últim paràgraf d’aquest prefaci és particularment il·lustratiu: «Rellegir Ivan Illich és un antídot contra la temptació d’abdicar del sentit de la realitat. Illich ens recondueix sempre a allò que realment es va fer, quan i on es va fer: per qui i per a qui.»

De la seua abundantíssima producció bibliogràfica, gràcies al primer volum de les Obras reunidas disposem ara dels textos de sis llibres que eren ja difícils de trobar. D’aquesta manera les noves generacions podran conèixer i recapacitar sobre les idees, plantejaments i propostes d’Illich. Esperem que en posteriors volums tindrem al nostre abast la resta de l’obra d’aquest gran pensador.

© Mètode 2011 - 55. Gen, ètica i estètica - Tardor 2007

Hospital Infantil “La Fe”.