A l’hora de triar un llibre, el títol i la coberta, tot i no ser ni determinants ni decisius, són l’ham que convida a parar-se i fullejar-lo. Així ocorre amb Para pensar mejor. El arte del atajo. En un primer moment, el títol genera una incògnita respecte a què serà l’«art de la drecera», però, en conèixer el nom de l’autor, la confusió inicial es resol, perquè Marcus du Sautoy, catedràtic de Matemàtiques a Oxford, és un experimentat divulgador d’aquesta disciplina.
Des d’antic, la metàfora ha estat un recurs per transmetre històries. En aquesta ocasió, Du Sautoy ha triat una metàfora topogràfica: un túnel que creua una muntanya d’un costat a l’altre, per a evitar fer una gran revolta. La drecera que vol mostrar-nos l’autor consisteix a exercitar el cervell, a alimentar l’astúcia, l’enginy, la sagacitat i l’estratègia, amb l’objectiu de facilitar i agilitzar altres activitats. És un tresor que ix a la llum a força de picar idees, càlculs, demostracions. Aquesta drecera desbrossa un nou camí per a resoldre problemes matemàtics que tindran una aplicació pràctica immediata o posterior. Potser, abans de ser descoberta, passarà un temps a la foscor. I, tot i l’esforç que puguem dedicar a trobar-la, de vegades no es pot acurtar el camí i no queda més remei que fer la volta per a arribar a la destinació.
Tenint en compte aquest concepte de drecera, el llibre és un elogi de l’abstracció, una col·lecció de dreceres matemàtiques, punts clau en la història del desenvolupament científic i tecnològic humà, pulcrament mostrades com a reptes i desafiaments intel·lectuals en un joc de proves que nuga el passat, el present i la vida quotidiana. Molt abans de saber escriure, sabíem detectar els cicles de la natura, i érem experts a distingir patrons per a predir el futur. Posteriorment, vam començar a comptar i vàrem inventar uns símbols, els números, amb els quals vam construir un llenguatge matemàtic, l’àlgebra. Gràcies a la mesura dels angles, la trigonometria, vam cartografiar el cel i la Terra. Amb els diferencials vam calcular l’immensament petit per a fer les grans obres d’enginyeria. La topologia ens va ensenyar a fer mapes prescindint de la distància, com els del metro. Finalment, van arribar l’estadística, la probabilitat i l’estudi de xarxes. D’aquesta manera, s’ha construït una xarxa internacional de travesses matemàtiques amb un origen al passat, un profit en el present i un substrat per al futur.
Per aquesta gimcana numèrica desfilen il·lustres matemàtics, entre els quals destaca Gauss, heroi particular de l’autor. Les proves se superen fàcilment amb l’acurat ajut de Du Sautoy, que sobresurt explicant-les amb gran senzillesa. A més, al llarg dels anys sembla haver desenvolupat una mirada matemàtica que consisteix a prendre distància, enfocar amb la lupa matemàtica que porta posada i augmentar el factor comú d’un conjunt d’elements tan diversos com, per exemple, la catedral de Londres, un astronauta, Gaudí, una pel·lícula de cinema, una muntanya russa i un gos.
En una societat on la imatge té un protagonisme preponderant, escriure un llibre on es fa valdre el pensament abstracte és arriscar-se i nadar a contracorrent. Sens dubte, tenim a les mans una proposta original, enginyosa i entretinguda.
