L’autor d'Un científico en el supermercado ens presenta un recorregut transversal per la ciència que ens envolta. Ens explica que la ciència està present en totes aquestes coses petites i grans amb les quals convivim.
En l’obra s’analitzen dues característiques principals de la bellesa: la simetria, amb totes les seues variants, i el concepte de naturalitat matemàtica.
Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, composta per James Dashow, la qual s'ha representat per primera vegada al nostre país a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
Quan es tracta de dissenyar rutes de recorregut mínim en ciutats, té més sentit usar la distància Manhattan que l’euclidiana; per no anar travessant gratacels, per exemple.
Els mons inventats són la simulació màxima, llocs on es poden posar a prova les teories científiques sense interferències, però respectant les lleis de la física i la química.
L’objectiu d’aquest article és aportar un punt de vista més crític sobre el pensament i l’obra de Ramon Llull i el seu impacte en el món actual, en particular pel que fa a la ciència i la lògica.
La Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València va acollir la presentació del nou número de Mètode. Estudiants, professorat i alguna persona encuriosida es van aplegar al Saló de Graus de la facultat.
Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.
Utilitzem cookies per assegurar que se li proporcione la millor experiència en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc suposem que accepta el seu ús.AccepteMés informació