Parásitos sin fin
Un viaje fascinante por tu cuerpo y los parásitos que lo habitan
Tuomas Aivelo
Traducció de Laura Pascual.
Paidós, 2023. 364 pàgines.
La humanitat, al llarg de la seua història, ha patit epidèmies causades per malalties contagioses: entre les més conegudes i recordades trobem la pesta, el còlera, la sida i, més recentment, la covid-19. Generalment, la medicina s’ha encarregat d’enregistrar, diagnosticar, tractar i controlar aquestes epidèmies. A Parásitos sin fin, Tuomas Aivelo s’aproxima a la malaltia contagiosa des d’una òptica diferent, una perspectiva biològica fonamentada en la biologia evolutiva i l’ecologia. Aivelo, professor de la Universitat de Hèlsinki, ha treballat amb paràsits, patògens i simbionts de la microbiota intestinal.
Una investigació s’inicia amb una pregunta, la resposta de la qual obri la porta a més preguntes. Aquesta estructura és la que l’autor ha triat per al seu primer llibre. Així, el títol de cada capítol és una qüestió, que dona peu a una narrativa que conta, explica, fonamenta, compara i, si és possible, conclou. Al final, l’encaix de les diferents respostes (capítols) permet una visió global de la malaltia contagiosa.
Perquè, malgrat el títol, aquesta és la protagonista principal de l’obra, a la qual acompanyen tres agents: el cos humà, els paràsits i l’entorn. Aivelo empra el terme paràsits en un sentit ampli, incloent-hi microorganismes i virus. Aquests envaeixen el cos humà amb estratègies molt variades, a vegades sorprenents, i causen la malaltia. Per tant, aquesta es planteja com un problema ambiental on s’estableix una interacció a tres bandes entre els agents esmentats.
Els avenços culturals i tecnològics humans són el marc històric de referència sobre el qual s’analitza la part ecològica de la interacció. Per exemple, el pas d’una societat caçadora recol·lectora a una agrícola ramadera va suposar la convivència estreta amb animals. Alguns dels seus paràsits ens van envair i amb el temps es van adaptar al nostre cos, un ecosistema amb molts avantatges per a ells. Actualment, l’ésser humà continua transformant el medi ambient, la qual cosa posa en contacte la fauna salvatge amb la domèstica i els humans, i permet salts dels paràsits d’unes espècies a altres. Entre aquests dos fets semblants i separats cronològicament, l’autor descriu un ventall de casos curiosos i singulars.
Respecte a la part evolutiva de la interacció, l’autor reivindica el paper dels paràsits com a factor evolutiu que modula les poblacions humanes, a més d’establir una cursa adaptativa amb el sistema immunitari, per veure qui enganya a qui a partir de modificacions en l’ADN que confereixen algun tipus d’avantatge funcional o reproductiu. Entre els casos explicats al llibre, destaca el de les variants estacionals del virus de la grip, la preocupant resistència dels bacteris als antibiòtics, i el de la malària i l’anèmia falciforme.
Aivelo revela un sentit crític en assenyalar punts febles de la teoria evolutiva a partir d’observacions i evidències experimentals, així com una senzilla i clara pedagogia on combina el concepte amb l’exemple. El llibre resulta especialment recomanable per reforçar, actualitzar i ampliar la visió i comprensió de la malaltia contagiosa. De moment, ens preparem per a la següent.
