La pandèmia de la covid-19 ha alterat les rutines d’infecció d’altres malalties respiratòries com la grip o el refredat comú. Les mesures preventives no farmacològiques –com ara confinaments, distàncies, hidrogels, mascaretes…– posades en pràctica contra el SARS-CoV-2 també van fer minvar la circulació global d’altres microorganismes infecciosos, però especialment dels virus respiratoris. Inicialment, es podria pensar que una circulació reduïda de microorganismes patògens és una circumstància desitjable, però s’ha constatat que no sempre és així. De fet, en els estius del 2021 i 2022, tot coincidint amb la retirada de les mesures profilàctiques contra la covid-19, algunes d’aquestes malalties respiratòries estacionals semblen haver tornat amb forces renovades.
L’increment detectat de casos extemporanis d’infeccions respiratòries posteriors als moments més crítics de la pandèmia no s’explica per l’aparició de noves variants virals més agressives o més transmissibles. L’explicació més plausible és l’augment anòmal del nombre d’individus susceptibles a la infecció. Són aquells pacients que s’haurien d’haver contagiat, i immunitzat, si no s’hagueren aplicat les mesures preventives. I si el nombre absolut de casos d’infecció s’incrementa significativament, el nombre de casos greus i hospitalitzacions, també, i de manera proporcional.
Una d’aquestes malalties sobreeixides és la causada pel virus sincític respiratori (VSR), que es manifesta sovint en adults com un refredat comú en la seua expressió més benigna, però que pot derivar en bronquiolitis o pneumònia en grups vulnerables. Aquest virus pertany al grup de virus d’ARN monocatenari de sentit negatiu. Coneixem altres membres d’aquest fílum, com ara el virus de la grip, el virus de la ràbia o el virus de l’Ebola. El nom de sincític (del grec sin, ‘junt’ i cito, ‘caixa’ o ‘cèl·lula’) atén al fet que les cèl·lules infectades tendeixen a fusionar-se i mostrar-se com a plurinucleades.
El virus sincític respiratori és especialment nociu en nadons prematurs i persones grans o amb el sistema immune debilitat. La infecció per VSR és la principal causa d’hospitalització pediàtrica per bronquiolitis i una de les principals malalties de mortalitat infantil arreu del món. Per aportar xifres, durant l’any prepandèmic, el 2019, el virus sincític respiratori va matar més de 100.000 xiquets i xiquetes menors de cinc anys al món. Al voltant de la meitat d’aquestes morts es van donar en infants menors de sis mesos.
Per què s’acarnissa el virus sincític respiratori amb les criatures més petites? El virus primer infecta els ulls i el nas, i després les cèl·lules epitelials de les vies respiratòries superiors, i passa a continuació a les inferiors, els bronquis i els bronquíols. Aquests últims tenen un diàmetre extremadament estret en bebès i queden obstruïts fàcilment per la mucositat generada per la infecció.
En absència de vacuna, òbviament, la infecció és l’única via d’adquisició de certa defensa; és, de fet, el mètode ancestral d’immunització dels temps prevacunals. És una immunització barata, segons es mire, i arriscada, segons per a qui. Amb l’afegit que, en el cas d’aquest virus i d’altres que tenim al cap, la immunització generada és temporal i ineficient, i que ens reinfectarem diverses vegades al llarg de la vida.
Darrerament, i gràcies a la recerca prèvia al tsunami de la pandèmia, s’ha obtingut un medicament específic, de tipus anticòs, el nirsevimab, que s’ha començat a subministrar en casos greus. D’altra banda, un assaig clínic d’una vacuna contra el VSR en el qual participen diversos països europeus també està mostrant nivells alts de protecció i seguretat molt encoratjadors. Inventar recursos contra els virus és un no parar.
