«Biodiversidad», de Lluís Cardona

111-59

Biodiversidad. Lluís Cardona. Océano. Barcelona, 2007. 208 pàgines.

En un moment en què l’acció de l’home posa seriosament en perill la diversitat biològica del planeta, Lluís Cardona ens presenta, d’una manera amena i senzilla, juntament amb exemples il·lustratius, les claus de la biodiversitat.

Comença explicant què s’entén per biodiversitat i ens introdueix en la problemàtica associada amb els diferents conceptes d’espècie, destacant la importància que té saber com delimitar les espècies a l’hora de gestionar la biodiversitat. Analitza com és que la inclusió de tota la variabilitat existent en els diferents nivells d’organització biològica, des de gens fins a ecosistemes, ha augmentat els problemes de conservació de la biodiversitat. L’extensió de les estratègies de conservació als ecosistemes ha introduït la problemàtica sobre què es considera un ecosistema natural, i si està justificat conservar-lo.

L’evolució de les espècies i la importància de la variabilitat genètica en aquestes, i la seua distribució geogràfica, fonamental per a comprendre les diferències en biodiversitat i originalitat de diferents regions, són altres aspectes clau que l’autor ens presenta. Cardona analitza així mateix el paper de les espècies en els ecosistemes. Ens presenta les diferències entre la visió «determinista», en què cada espècie exerceix un paper imprescindible en la conservació de la comunitat, i la visió «aleatòria», en què coexisteixen «espècies redundants» en l’ecosistema, el qual no es desorganitzaria per l’extinció d’una espècie, ja que n’hi hauria altres capaces de reemplaçar-la. Mitjançant els conceptes de control top-down i bottom-up ens mostra que hi ha espècies clau en l’estructura dels ecosistemes i altres l’extinció de les quals no seria dramàtica perquè funcionara. Analitza també la qüestió de la connectivitat, paràmetre essencial per a explicar l’impacte de l’extinció sobre l’estabilitat de l’ecosistema. Quan la connectivitat és elevada l’extinció no resulta traumàtica, ja que els supervivents es reparteixen les funcions del desaparegut.

El llibre també aborda el paper de l’home en la biodiversitat. Des d’una pràctica tan controvertida com la caça, passant per les espècies oportunistes i introduïdes, fins a la transformació del paisatge, actualment considerada la principal amenaça per a la conservació de la biodiversitat. El manteniment de l’equilibri natural, la presència de biomolècules útils per al tractament de malalties i la il·legitimitat de l’home per a decidir sobre el futur d’altres éssers vius són els tres falsos motius per conservar la bio-diversitat que l’autor analitza. Com diu Lluís Cardona, també hi ha l’argument sentimental i, encara que som fills de la civilització i només en ella podem viure, volem preservar la biodiversitat perquè ens agrada la vida salvatge i desitgem continuar gaudint-ne.

© Mètode 2011 - 59. Comprovat científicament - Tardor 2008