El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València Juli Peretó parla sobre el seu últim llibre, que tracta sobre l'origen de la vida.
Busquem respostes a les claus del parasitisme i el control mental que exerceixen sobre els hostes a partir de la sèrie d’HBO.
La varietat de colors de cabell que trobem entre els humans és deguda a mutacions d'alguns dels nostres gens.
Diverses empreses promocionen amb entusiasme la criopreservació de cossos humans per a reanimar al futur, sense explicar les barreres que impedeixen que el seu objectiu es complisca.
El model del mosaic fluid de Singer i Nicolson va ser el primer que va explicar algunes de les característiques més importants de les membranes biològiques. Com han evolucionat aquests coneixements en cinc dècades?
El propòsit d'aquest monogràfic és reivindicar i donar a conèixer la ciència recreativa (què és i els seus usos) al públic en general. Pretén posar en context les temàtiques abordades (física, matemàtiques, química... recreatives), discutint-ne les possibilitats que ofereix, tant en l'àmbit educatiu com social en general. Enviament: fins al 15 de juny de 2023.
La medusa Turritopsis dohrnii és capaç de rejovenir. Ferran Martin ens recorda que, malauradament, no és l'única cosa «immortal» que podem trobar a l'oceà.
A Genes, cerebros y símbolos, Jordi Agustí presenta la informació més recent sobre les espècies hominines, la biologia de les poblacions, la demografia... i no només la paleontologia i l’anatomia.
Genes acosta la ciència de l’ADN a un públic poc especialitzat en la matèria emprant com a vehicle majoritari la paraula. Una feina que s’assoleix gràcies a l’experiència divulgadora dels autors.
Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?
