«Química verda», de Xavier Domènech

Química verda
Xavier Domènech
Rubes Editorial, Barcelona, 2005, 138 pp.

Des del meu punt de vista, l’objectiu de la llicenciatura en Químiques és la formació de futurs professionals de la indústria química. És un punt de vista discutible, ho admet: al llarg dels anys he vist que molts companys, en la pràctica, consideren que l’objectiu de la llicenciatura és formar els seus futurs estudiants de doctorat. En qualsevol cas, considere que moltes de les cent cinquanta persones que, cada any, obtenen el títol de llicenciat en Químiques en la Universitat de València, desenvoluparan la seua vida professional en una indústria química. Per tant, la seua formació té una projecció important a llarg termini, no sols pels coneixements sinó, sobretot, pels criteris, valors, i ferramentes proporcionades.

La indústria química, mitjançant la producció de noves substàncies, ha aportat enormes beneficis a la humanitat. Pensem en la producció d’aliments, medicaments o fibres tèxtils… I aquesta indústria és, també, un factor essencial en la prosperitat econòmica i el benestar social en termes de comerç i ocupació. Però, al mateix temps, no poden negar-se els riscos per a la humanitat i els ecosistemes deguts
a la presència en el medi de distintes substàncies químiques produïdes per aquesta indústria. Sí, la indústria química està darrere de molts problemes ambientals, però, al mateix temps, la química ha de representar un paper central per a resoldre’ls. Durant la passada dècada, davant aquesta situació, va nàixer una nova àrea, la química verda, també denominada en alguns àmbits química sostenible. La química verda és la invenció, el disseny i l’aplicació dels productes i els processos químics per a reduir o eliminar l’ús i la generació de substàncies perilloses.

El llibre de Xavier Domènech, Química verda, és un excel·lent manual introductori a aquesta nova àrea interdisciplinar en què la química interacciona amb l’enginyeria química, la toxicologia, l’economia, la ciència de materials, les ciències ambientals, la geologia i la biotecnologia. Editat en la col·lecció de monografies del medi ambient de Rubes editorial, és un llibre dirigit, sobretot, als estudiants universitaris, a fi que puguen fer des del principi un ús ètic, responsable i sostenible de la química.

Tenint en compte la imminent reforma dels estudis universitaris, i com que estic implicat en un grup de treball sobre ambientalització curricular en la llicenciatura en químiques, la publicació d’aquest llibre em pareix oportuna per a fer-nos reflexionar sobre com introduirem els coneixements, criteris i valors ambientals i sostenibles en els estudis universitaris. Dit d’una altra manera, continuarem produint llicenciats que no tenen uns coneixements bàsics de toxicologia, és a dir, de quins són els efectes de les substàncies químiques sobre els nostres organismes? I, en el futur pla d’estudis, els llicenciats acabaran tenint uns coneixements bàsics sobre les possibilitats de la química verda?

Fa poques setmanes vaig estar a Barcelona i vaig aprofitar l’ocasió per a saludar l’autor. Li vaig plantejar si s’havia proposat escriure un manual més extens; Xavier va riure, em va dir que hauria de ser un treball col·lectiu i que, per ara, no entrava en els seus plans. Esperem que canvie prompte d’idea perquè jo, en acabar el llibre, em vaig quedar amb ganes de més…

© Mètode 2017 - 49. L'arbre evitern - Primavera 2006

Institut de Ciència dels Materials. Parc Científic de la Universitat de València.